Cap idea val més que una vida
El debat sobre pagar o no pagar rescats només s'entén si se'n fa un ús partidista, interessat, ja que no hi pot haver una discussió de principis sobre el valor de la vida sense destruir la nostra cultura política que, inspirada en els drets humans, dóna a la vida el valor màxim. Primer són les persones. Després hi ha el sistema polític que es construeix a partir de les persones. Per tant, la vida humana no és negociable. Quan es paga per salvar vides s'afirma aquesta creença en la vida i es proclama que l'estat de dret considera que cap idea és superior a la vida d'una sola persona. L'argument segons el qual pagar a terroristes o bandolers debilita l'estat de dret està, sovint, carregat d'intencions polítiques, de servei a una causa o dèria particular. Tot això no vol dir que no s'hagi de discutir -i molt- com anem pel món tots plegats.
