Migdiada ciclista

Veient per televisió el Tour he entès que la revolució digital consistia en utilitzar dades predictives per configurar un calendari de migdiades sense perdre’t el moment culminant d’una competició, que és, en aquest cas, l’arribada dels ciclistes. El diari francès ‘Le Monde’ va publicar, a principis d’aquest mes, fins i tot, un gràfic interactiu perquè no ens quedem sense ser testimonis del més important de cada etapa. Es divideixen en períodes de 21 minuts, que segons els investigadors d’alguna universitat de nom estrany, és la durada ideal d’una migdiada, per avisar-te de quan hi ha una meta volant, el pas per un cim o l’esprint final. D’aquesta manera he pogut veure el cop de colze de Sagan a un altre ciclista o la caiguda de Froome. M’he fet la planificació ideal. Plego -jornada intensiva obliga- a les tres, dino i cap al sofà a seguir el Tour per France 2.

Com deia Denis Burdakov que és un investigador i no un ciclista o un davanter del Lugodorets Razgrad, la culpable de la migdiada és una hormona que es diu orexina que ens manté desperts i que, quan comencem a païr el menjar, fa que caiguem em braços de Morfeu. Afegim la calor i l’avorriment que suposa veure una colla de ciclistes pedalant i ja tenim un espectacle que és una autèntica hipnosi onírica. Diuen les estadístiques que després del Mundial de Futbol i no sé quina altra cosa, el Tour és la tercera competició més vista a la televisió. Que aquesta estigui en marxa no ho dubto però que els televidents estiguin fregits davant la pantalla també és una evidència.

Quan era jove i els mamuts encara passejaven per la Terra, l’impuls adolescent em va permetre conèixer la geografia de França gràcies al Tour: el Mont Ventoux, l’Aubisque, el Tourmalet, la Madeleine, Vesoul o Troyes. Però al mateix moment que els Manel a ‘Boomerang’, després d’anunciar que arribava el tiet amb barba blanca, expliquessin allò que l’Indurain es va fondre a les rampes d’Hautacam, vaig passar a l’edat senil. Cosa que implica anar a dormir abans de la deu de la nit i migdiades. Gràcies al Tour les tinc programades fins el 23 de juliol. Ara no només he entès la revolució digital sinó el perquè hi hagut equips ciclistes que s’han dit ‘Colchón CR’ o ‘Dormilón’.