Toni Clapés: "No ric, ni ploro"

Ell i el seu esperit sarcàstic arriben tard: Què, et pensaves que no vindria, eh? Somriu i els ulls li desapareixen. Nas xato, galtes inflades; gavardina de pell, bufanda de ratlles. El miro de cua d'ull. T'has pensat què et posaries? Sí. Ho faig cada nit. Presumit i previsor? És que tinc un problema amb els colors. No els conec bé i necessito consultar la meva dona per no anar fet un quadre. Daltònic? No ho sé, perquè no he anat mai al metge.

3 amics, 1 gintònic Hotel Om. Cinquena planta. Passadís amunt, passadís avall. Correm. Saltem. Flotem: sensació d'ingravidesa. Traiem el cap per una de les habitacions: impecable. Sempre he pensat que si pogués, viuria en un hotel. Net, solitari, impersonal. Tu, Toni, tens molts amics? No. Jo sóc molt raro. Sóc antisocial i no cultivo gens les amistats. Tinc tres amics que m'estimen amb aquest defecte. I no en necessito més. Només un gintònic.

0 somriures, o llàgrimes El que pensa ho creu, i el que creu ho fa. El Toni és seriós, sí; corrosiu, també. I es caga amb tot, d'acord. Però hi ha zero crueltat, zero malícia, zero pedanteria. Només ironia ben administrada: amb l'humor és com es diuen les coses més serioses, perquè explica la veritat. Què ets més: periodista o humorista? Depèn del dia. Rius de tant en tant? No. No em fan gràcia gaires coses. Tampoc t'agafen atacs de riure? No, mai. Plores més que rius? Tampoc. Però m'emociono. I llavors què? Em bloquejo perquè no ho puc controlar. Home girat cap endins, que ha trobat el seu lloc precís. Veu greu, plena, sincera: A nivell personal, m'emociono poc.

Pessimista, optimista El Toni és sec i desintoxicant. Projecta un ordre extern rígid però és proper i penetrable. Un romàntic emprenyat amb el món, una combinació entranyable. Tu ets una mica barrufet rondinaire? Ser optimista és pitjor que ser pessimista perquè t'enfrontes amb la decepció permanent. Recordo que quan el Sardà va plegar de Crónicas, vaig pensar: em trucaran! I no. Quan l'Om va deixar les tardes, vaig pensar: em trucaran! I tampoc. Ser pessimista és millor: et protegeix. I si surt, tot això que tens.

Tv or not tv Seu torçat, una cama damunt l'altra, ensenya un mitjó inconcret de color i beu sense pressa. La tele se t'ha resistit? Sí. Potser no és el meu mitjà. Què t'agradaria fer? Potser un late night o un access time. Però tinc la sensació que se m'ha covat l'arròs. Quin record tens de Crónicas? Un batibull de sensacions. Va ser una bona època. Amb Xavier Sardà compartim l'humor per l'absurd. D'ell és de qui més n'he après.

Incombustible El Toni és segurament la persona que fa més temps que fa un programa a Catalunya. Catorze anys al capdavant del Versió. Incombustible/Referència/Líder. Tens ganes de plegar? Potser el repte és seguir fent el programa. T'escoltes? No. I quan m'escolto no m'agrada gens. Què canviaries? La veu, l'estil, tot. Silenci. Perplexitat: de cop, se li deslliguen les faccions i esclata a riure. Mira, ara m'has fet riure. Tu què escoltes a la ràdio? Faig molt de zàping: Rac1, KissFM, Cope, Vador Lladó, Flaix... I per Catalunya Ràdio no hi passes gens? No. Actualment no.