14/03/2013

Meritxell Falgueras: "Fer fàcils les coses és difícil"

3 min
La Meritxell: degoteig d'idees, dispersió en les respostes.

Seu sola al bar. Ordinador, mòbils, iPad. Somriure ingenu, ros nuclear. Un hola i 3 milions d'interrogants: Què tal / Com estàs / Què expliques / Quant fa / Quant de temps. Bombastic . Sempre sobrepassada. Pregunta sense parar i no necessita preguntes per parlar: degoteig d'idees. Dispersió en les respostes. Blanc, negre. Fred, calent. D'un extrem a l'altre. Riu non-stop : està encantada de ser qui és i d'haver-se convertit en qui volia. Anem a pams.

SEXE I SEXI. A mig camí entre la Carrie Bradshaw i la Heidi, la Meritxell ha capgirat el món del vi; l'ha tret del registre seriós i l'ha portat a un terreny més lúdic: vins per a la primera cita, per casar-se, per fer l'amor, per divorciar-se. Tot molt pop. Pura immediatesa: És un recurs fàcil? Sí, però fàcils les coses és complex. Segueix rient, molt. Però sota un vel d'ingenuïtat i efectisme s'hi amaga un món: ¿T'acusen de frívola? Sí. Però els extrems es toquen, la superficialitat està a tocar de la profunditat, com deia Nietzsche. I sí: sóc frívola (i ho necessito) però a la vegada tinc un cantó espiritual molt bèstia. Al marge de l'embolcall i la primera impressió la Meritxell és sensibilitat, esforç i talent; cinquena generació d'una saga de vinaters i una treballadora incansable. Amb només deu anys ja sabia distingir un cabernet Sauvignon d'una garnatxa i als 31 parla cinc llengües, és llicenciada en humanitats, màster en viticultura i té un doctorat. Però fuig dels tecnicismes: Vull fer del vi una cosa divertida i sexi.

GANA I GANES. La Meritxell descol·loca al primer hola . És moltes coses a la vegada, però sobretot una: ¿Ser dona i sommelier et fa única? Sobretot em diferencia la capacitat que tinc per expressar-me, comunicar, emocionar. ¿Ets brillant en el que fas? No. Sóc normaleta, però sóc perseverant i treballadora. Com t'ho fas per destacar sense ser la número u? M'he creat un personatge que combina el món dels vins amb les emocions, l'art i la moda. I què té la persona del personatge? Som molt iguals. Sóc positiva i vitalista: m'agrada molt la vida. ¿Sempre estàs tan al cent per cent? Tinc molts alts i baixos però cada vegada em controlo més. ¿Has tocat mai fons? Sí: vaig tenir una depressió als 18 anys. Devorava llibres i com que la meva vida no tenia res a veure amb el món fantàstic de les novel·les vivia enfadada. Tot era negatiu: vaig perdre la gana i les ganes. Com en vas sortir? Amb un viatge a Itàlia. Una nova llengua, un nou lloc i un detall: les paraules acabades en i m'obligaven a somriure. A partir d'aquí, alegria. ¿Cap recaiguda? No. ¿Un consell a seguir? No tenir por de la tristesa: si l'encares, desapareix.

HO VULL TOT. Si fos un vi, seria un cava rosat. ¿No tens estatus de xampany? No sóc sofisticada. Jo sóc autèntica, com el Poble Sec. I què més tens a veure amb el cava rosat? Un punt d'acidesa que t'obliga a repetir, i les bombolles que fan pessigolles al paladar i provoquen el somriure. Addictiva, propera, i què més? Un punt flipadeta, però amb raó: tots els meus somnis s'han fet realitat. Serendipity : creu en la sort buscada, sap el què vol i ho va a buscar. Fins a l'extrem que el dia que va conèixer el Lorenzo va saber que seria el seu futur marit. Ho vaig tenir clar a l'instant: i m'hi he acabat casant. ¿Tindràs fills? Sí: el vull veure multiplicat per mil. Una imatge i una última pregunta: ¿Un bon vi o un bon polvo? No vull triar: jo ho vull tot.

stats