Publicitat
Publicitat

Mari Pau Huguet: "Què ha passat amb la Mari Pau?"

49 anys. Alegria. Ossuda i fibrada. Petita i àgil. Escorredissa. Ha patit: cops durs encaixats amb destresa. Extensa en les respostes, reservada amb les emocions. Filla única. No ha trobat el moment de ser mare. De petita collia fruita amb el seu pare i de gran va entrar a la tele. Pura generositat. Estudia 5 llengües i balla tant com pot. Estricta i rigorosa. Molts es pregunten què ha passat amb ella; avui ho explica: aquí i ara. Amor, desamor, gana, desgana, feina, sou i llegendes urbanes. Tot en una pàgina.

Palmeres. Orquídies. Bromèlies: un decorat a mida. Som a l'Indoxina i ella apareix com un element més d'aquest escenari atapeït i tropical: florida, lleugera, àgil, somrient. Molt somrient: irradia una felicitat que xoca. Una mica d' hola què tal i una evidència: és extremadament atenta, cordial, conciliadora; en constant cerca de l'harmonia. Destil·la una proximitat distant. Comença remota, però s'apropa. Sincera, molt. Anem al gra: Què ha passat amb la Mari Pau? Exclamacions: !!!! No ha passat res: sóc al departament de servei d'atenció a l'audiència de TV3. T'agrada? Sí. T'omple? No. La meva vida és fer tele.

AMOR/DESAMOR. Projecta innocència i es reconeix ingènua; arriba amb els seus pares: Hi estàs molt unida? Sí: sóc filla única i són l'únic que tinc. Tens parella? No, ara mateix estic sola. Fa una pausa i segueix: Vaig estar un temps amb una persona, però es va acabar. Calla i marca una distància que fa incòmoda la repregunta: Va ser difícil la ruptura? Sí, diu; Molt, afegeix. Què és el millor de no tenir parella? Depèn: de jove, la llibertat. I a la teva edat? Encara no ho he descobert. Què és el més dur? Al principi, decidir què fas quan surts al carrer: si anar al cine o a un museu. Mou les mans, ossudes, grans, fortes, i afegeix amb un to més simpàtic que dramàtic: A les nits el llit es fa més gran; de vegades fas la volta i dius: ai, si no hi ha ningú que em molesti! Riu, gràcil i divertida. ¿Vas canviar de llit després de la separació? Sí: vaig tornar al meu llit de soltera. Individual o de matrimoni? Individual; m'agraden els espais petits: jo viuria en una motorhome .

GANA/DESGANA. Parla de les emocions amb distància. Com si fossin les d'algú altre. S'entreveu i ho confirma: ha patit, i s'ha construït una cuirassa que pocs traspassen. S'ha fet forta, però sota un escut a mida s'intueix certa vulnerabilitat. Porta una vida perfectament planificada; un horari estricte, exigent, rigorós: Em llevo a les 4, entro a treballar a les 5, dino a la 1, sopo a les 6 i a les 11 em fico al llit. Hiperresponsabilitat. Què et desperta a les 4? La gana. Me la torno a mirar: té el cos d'una nena de 15 anys. És ossuda i fibrada; petita i àgil. Flexible i domable. Menges de tot? Sí. Diuen que estàs tan prima perquè no menges. No!! Deixa anar sense més transcendència: Menjo de tot. De tot, tot? M'agrada el verd però sóc carnívora; l'únic que evito són els greixos. ¿Físicament t'agrades? No em desagrado. Potser m'agradaria ser un pèl més alta i tenir més pit. T'operaries? No. No he entrat mai en un quiròfan ni ho faria.

FEINA/SOU. Què és el pitjor que has sentit de tu? Que tenia un embolic amb el rei. Para i riu, per insòlit. I reprèn la resposta: Però també que m'havien fet fora; que ja no interessava; que s'havien cansat de mi. Quina és la veritat? Que el TVist s'havia d'acabar i jo havia de començar a fer un projecte nou. Llavors van arribar els canvis. ¿Mantens el sou? No. ¿Tornaràs a les pantalles? M'agradaria. Fa una pausa i segueix: Sóc optimista. Però han passat els anys i tinc més arrugues, això sí. ¿Com més arrugues menys probabilitats? Crec que sí: la imatge és important. Acabem: Què preferiries, enamorar-te o fer un programa a la tele? Enamorar-me del programa que faig a la tele. ¿Abans que d'una persona? Ara sí. Necessito oxigenar-me. Jo em pensava que allò era per a tota la vida: un programa de tele mai m'ha fet un lleig.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF