07/02/2013

Mari Pau Huguet: "Què ha passat amb la Mari Pau?"

3 min
La Mari Pau projecta innocència i es reconeix ingènua.

Palmeres. Orquídies. Bromèlies: un decorat a mida. Som a l'Indoxina i ella apareix com un element més d'aquest escenari atapeït i tropical: florida, lleugera, àgil, somrient. Molt somrient: irradia una felicitat que xoca. Una mica d' hola què tal i una evidència: és extremadament atenta, cordial, conciliadora; en constant cerca de l'harmonia. Destil·la una proximitat distant. Comença remota, però s'apropa. Sincera, molt. Anem al gra: Què ha passat amb la Mari Pau? Exclamacions: !!!! No ha passat res: sóc al departament de servei d'atenció a l'audiència de TV3. T'agrada? Sí. T'omple? No. La meva vida és fer tele.

AMOR/DESAMOR. Projecta innocència i es reconeix ingènua; arriba amb els seus pares: Hi estàs molt unida? Sí: sóc filla única i són l'únic que tinc. Tens parella? No, ara mateix estic sola. Fa una pausa i segueix: Vaig estar un temps amb una persona, però es va acabar. Calla i marca una distància que fa incòmoda la repregunta: Va ser difícil la ruptura? Sí, diu; Molt, afegeix. Què és el millor de no tenir parella? Depèn: de jove, la llibertat. I a la teva edat? Encara no ho he descobert. Què és el més dur? Al principi, decidir què fas quan surts al carrer: si anar al cine o a un museu. Mou les mans, ossudes, grans, fortes, i afegeix amb un to més simpàtic que dramàtic: A les nits el llit es fa més gran; de vegades fas la volta i dius: ai, si no hi ha ningú que em molesti! Riu, gràcil i divertida. ¿Vas canviar de llit després de la separació? Sí: vaig tornar al meu llit de soltera. Individual o de matrimoni? Individual; m'agraden els espais petits: jo viuria en una motorhome .

GANA/DESGANA. Parla de les emocions amb distància. Com si fossin les d'algú altre. S'entreveu i ho confirma: ha patit, i s'ha construït una cuirassa que pocs traspassen. S'ha fet forta, però sota un escut a mida s'intueix certa vulnerabilitat. Porta una vida perfectament planificada; un horari estricte, exigent, rigorós: Em llevo a les 4, entro a treballar a les 5, dino a la 1, sopo a les 6 i a les 11 em fico al llit. Hiperresponsabilitat. Què et desperta a les 4? La gana. Me la torno a mirar: té el cos d'una nena de 15 anys. És ossuda i fibrada; petita i àgil. Flexible i domable. Menges de tot? Sí. Diuen que estàs tan prima perquè no menges. No!! Deixa anar sense més transcendència: Menjo de tot. De tot, tot? M'agrada el verd però sóc carnívora; l'únic que evito són els greixos. ¿Físicament t'agrades? No em desagrado. Potser m'agradaria ser un pèl més alta i tenir més pit. T'operaries? No. No he entrat mai en un quiròfan ni ho faria.

FEINA/SOU. Què és el pitjor que has sentit de tu? Que tenia un embolic amb el rei. Para i riu, per insòlit. I reprèn la resposta: Però també que m'havien fet fora; que ja no interessava; que s'havien cansat de mi. Quina és la veritat? Que el TVist s'havia d'acabar i jo havia de començar a fer un projecte nou. Llavors van arribar els canvis. ¿Mantens el sou? No. ¿Tornaràs a les pantalles? M'agradaria. Fa una pausa i segueix: Sóc optimista. Però han passat els anys i tinc més arrugues, això sí. ¿Com més arrugues menys probabilitats? Crec que sí: la imatge és important. Acabem: Què preferiries, enamorar-te o fer un programa a la tele? Enamorar-me del programa que faig a la tele. ¿Abans que d'una persona? Ara sí. Necessito oxigenar-me. Jo em pensava que allò era per a tota la vida: un programa de tele mai m'ha fet un lleig.

stats