14/02/2013

Joan Roca: "Tinc un secret"

3 min
Cal ser inconformista i replantejar-se la manera com es fan les coses.

De cop, apareix: serè, atent, amable. Parlem, sense pressa però sense pausa. Pocs silencis, molta màgia: to tranquil i pausat; sense alteracions ni exaltacions. Proper, honest, satisfet: Com estàs? Vaig de cul, però estic content: hem fet el restaurant que havíem somiat quan érem més il·lusos. Felicitat i humilitat en les paraules. Per sopar a El Celler de Can Roca s'ha de reservar a un any vista: això és bo o dolent? Totes dues coses; és genial però horrorós a la vegada: no hi ha lloc per la improvisació. A la vida tampoc? No: per exigències del guió sé tot el què faré a un any vista.

SÓC UN INCONFORMISTA. Respira seriositat, rigor i feina ben feta: 25 anys de dura feina al darrere. Està compromès amb la creativitat des de l'esforç i la perseverança. I compta amb el suport del triangle imbatible que forma amb els seus germans. Referències constants al Jordi i al Pitu i a la seva excel·lència, solidesa i fantasia. Parlem, extensament, sobre la transformació i la creativitat: Què és exactament? Una manera d'entendre la vida; la creativitat és a tot arreu: s'ha de ser inconformista i replantejar-se la manera com es fan les coses. Ets creatiu en la cuina i el negoci; a la vida també? Ho intento. Riu i segueix buscant l'aprovació definitiva: Però pregunta-l'hi a la meva dona, potser et diu que no.

JO DINO DRET. Han dissenyat la fórmula perfecta: la d'una cuina que ve de l'arrel, la tradició i la memòria però que no renuncia a la modernitat ni a la ciència. Pura avantguarda. Cuinar o menjar, amb què et quedes? Cada cop gaudeixo més menjant: és genial. Què has dinat avui? Llenties estofades i pollastre rostit. On? A Can Roca, el restaurant dels meus pares. Entaulat? No: dret i al costat de la meva mare. Aquest és el ritual diari? Sí, la meva mare sempre ha dinat dreta: algú havia de remenar les cassoles al foc! On queda la família en aquest món? Jo veig els meus al vespre: cuino per als quatre, dona i fills. La nevera sempre està plena? Hi ha trampa: visc a sobre del restaurant i pujo amb els ingredients a punt. Un privilegi. I després del sopar, tot torna a començar? Sí, deures i cap al restaurant: toca funció de nit.

TINC UN SECRET. Dos directes al dia: funció de migdia i funció de nit. Espectacle rere espectacle. ¿Satura, aquest ritme? Sí. A vegades a la nit penses: no puc més, no m'aguanto. I l'endemà? Torno a estar en forma: tinc una capacitat de regeneració física i mental increïble. És la il·lusió? Sí, és una feina fantàstica on coneixes gent extraordinària. Què és el més curiós que has viscut? Una parella va reservar taula per a tres: van venir amb el seu gosset, el van fer seure a taula i van demanar tres menús degustació. Silenci: respecte i consideració davant l'excentricitat. L'elegància del saber estar. Acabes sempre assegut en alguna taula? Sí, sempre: no arribo a casa abans de les dues. Sempre amb un gintònic coll avall? Tinc un secret; quan demano un gintònic, els cambrers saben que me l'han de fer sense alcohol: mateixa mesura, mateix aspecte però ni una gota de ginebra.

AIXÒ NO, SISPLAU. Em parla de l'amistat i respecte amb altres cuiners i, just quan l'anomena, l'Arzak apareix alegre i desinhibit creuant el lobi de l'Hotel Omm i exclamant en majúscula: ¡Joan Roca es un GRAN hombre! Mi mejor AMIGO y GRAN confidente. ¡Es un ARTISTA! ¡Un CRACK! Agafa lloc entre nosaltres dos i segueix proclamant les seves excel·lències, mentre el Joan encaixa els elogis com pot i jo llanço l'última pregunta: Ets els segon millor cuiner del món: què et falta per ser el número 1? Ui, no, això no. No, no, no, no, això no. No m'ho preguntis, no. No, no, sisplau: no.

stats