Joan Laporta: "Sóc bon enemic"
Quedem al Bar Mut. Quan jo arribo, ell fa mitja hora que hi és. S'aixeca, saluda, somriu. S'ha menjat uns ous estrellats i es prepara per a un gelat. Són les 7 de la tarda. Soparàs? Sí: Al Shunka, amb el meu fill gran. Pugem al Mutis, sofà de vellut, parets daurades, aire clandestí. Tot a punt. Fem la foto: Me la trec, pausa, la corbata? Exhibició d'un estil alegre des del minut 1. Seguim: Per on vols començar? Per on tu vulguis: Pel davant, pel darrere, asseguts, drets. Riu. És incorregible. No ho pot evitar: intenta travar un discurs ordenat i formal, però se li escapa la bèstia que porta dins; i és llavors que es posa interessant.
AMOR I TRAMPES. Se li intueix caràcter. Nervi. Neguit. Personalitat. I unes ganes boges de diversió. Que no falti de res. Tu t'ho passes molt bé, no? Ho procuro: si tu t'ho passes bé, els altres també. Xampany, puros, festes, ¿hem compartit alguns dels teus grans moments? Sí: tots me'ls heu aixafat. T'ho agafes amb humor? Sí: amb humor i amb AMOR. Com t'ha anat amb l'amor? He estimat i m'han estimat. S'incorpora i adopta un to transcendental mentre tira pilotes fora. Segueixo: Quantes vegades t'has enamorat? Enfila la mirada i pensa. M'ensenya els dits d'una mà sencera. Ara ho estàs? Pausa, mirada irònica i resposta: Això és una pregunta impertinent. Fa petar el riure. ¿No me la respons? Sí. Pausa dramàtica. Estic enamorat. De qui? Dels meus fills. Això és una resposta trampa, dic. I això teu era una pregunta impertinent, repeteix.
FUTBOL I POLÍTICA. Té un riure que s'encomana. Es declara independentista. I catalanista. Però té un caràcter poc català: és poc prudent, discret, humil. No demana perdó, ni permís. Posa la cinquena i tira milles: Sóc valent, però no temerari, diu. Deixem l'amor per la política. Què has aportat a la política que no vas aportar al Barça? Hi aplico la creença que sent desacomplexadament catalanista es pot guanyar. Què té de divertida la política? Veure com gent que pensa diferent pot compartir coses tan simples com una broma. ¿Fèieu conya al Parlament? No. Al Parlament, per norma general, es treballa. Hi tens amics? Sí: saludats, coneguts i amics. Artur Mas n'és un? Hi tinc molt bona relació: jo l'aprecio molt i crec que ell, amb el temps, m'ha acabat apreciant. ¿Diries que et fas estimar? Fa una pausa, aguanta el riure, em mira incrèdul i contraataca amb una pregunta: Tu ets molt preguntona , no? Pausa. Doncs digues quan és l'ultima vegada que has fet l'amor. Això és molt íntim. I em podrien descobrir.
DIVORCI I SOLEDAT. La conversa és ràpida. Amena. Entretinguda. I tacada d'ironia. Vius sol? Sí, ara fa un any. A gust? M'hi estic començant a acostumar i em fa por: la tendència natural és viure en parella. Cuines? Sí: truites, bistecs, pasta, amanides, patates fregides. Me l'intento imaginar: Peles i talles patates? Sí. Amb davantal? Sempre. I també obro molt bé les llaunes. Sarcasme al punt. Quina relació tens amb la teva ex? Molt bona: fem coses de separats que havíem pensat fer de casats: me l'estimo molt. Per què us vau separar? Jo no m'hauria separat: no crec en el divorci. Vas ser infidel? No. Jo sóc fidel. Perplexitat i repregunta: Com entens tu la fidelitat? I llavors, enèsima pilota fora: Ara tampoc aprofundeixis tant, tu.
ROSELL I XAMPANY. I amb el Rosell quina relació hi tens? Pitjor que cap: quan algú vol fer-te mal i té un comportament fastigós, no hi pots tenir cap tipus de relació. Duresa en les paraules. ¿Ets el pitjor enemic que es pot tenir? No, sóc un bon enemic: no sóc gens rancuniós perquè m'oblido de les coses; em cabrejo, i prou. Ets violent? No. No sé ni pegar. Això sí, sóc vehement i contundent, sóc com una ampolla de xampany: peta i prou. Bombolles: Quan temps fa que no en beus? Des d'abans-d'ahir: i no me'l vaig (van) tirar per sobre.
