28/02/2013

Àlex Trochut: "Sóc molt lladre"

3 min
No hi ha una única manera de fer bé les coses.

Arribem alhora: clavats. Jersei, botons, Rana Gustavo a la butxaca superior. Parla precís, delicat, fi. Es mou bé en l'ordre. I també en el caos; en la tàctica i el risc. Assaig i error. Seguretat i perill: l'equilibri perfecte per sortir a jugar. Estop: Jugar a què? Jo sóc un artesà del que és digital: toco tot el que té a veure amb la imatge gràfica. ¿Com més digital, menys arriscat? Sí: com més digital, més control. ¿Menys emoció? També; i menys sorpresa. Fa una pausa i apunta: Jo combino el millor de l'analògic amb el millor del digital. I a la vida? A vegades trobo a faltar el botó de desfer.

MÉS ÉS MÉS. Treballa dur i juga fort: Si ho fas, es nota. L'Àlex s'hi posa a les nou del matí i ho deixa a les set de la tarda. Sense pausa però en format batzegada; treballa set dies sense parar i després es relaxa de forma dràstica: una setmana sense fer res. Poc racional i molt emocional: calibra entre el fred i la calor i tira d'intuïció. Quina diferència hi ha entre l'art i la creativitat? L'art és el que et surt de l'ànima; la creativitat és la capacitat de comunicar d'una manera que no s'ha fet abans: dir les coses de forma diferent. ¿El teu segell? Més és més. Pausa i repregunta: ¿En contra del menys és més? No: és per donar més possibilitats al menys és més.

COPIA, COPIA, COPIA. Seguim: seguretat, sinceritat, veritat: A qui has robat més idees? Jo sóc molt lladre. ¿Des de sempre? Sí; des que naixem, ens dediquem a copiar, és el que ens permet aprendre: un nen parla perquè sent parlar. ¿Copia, copia, copia perquè al final de la còpia et trobaràs a tu? Exacte. I és més, no hi ha una única manera de fer bé les coses; totes les maneres són bones i la teva identitat tampoc és només una: estem en constant canvi i en rotació cíclica, tenim una vida dins de moltes vides. ¿Quantes n'has viscut, tu? Una i mitja. ¿Per on passes ara? Estic a la meitat de la segona. ¿Quina altra t'agradaria viure? Em mira i diu: Si puc mantenir el present, serà un bon futur.

ENCERT(S) I ERROR(S). Ell i el seu ordinador. Té una feina altament individual i treballa sempre sol: en el seu procés troba la resposta. Parlem d'encerts i equivocacions: ¿L'error és creatiu? Sí, sempre. És una part fonamental del procés, és el que t'ajuda a aprendre: quan no comets errors és que estàs massa còmode, i per tant no avances. ¿Demanes opinió? Sí, però sempre la poso en dubte: he après que a la gent li costa ser honesta. ¿La veritat fa mal? Sí, i alhora costa trobar algú crític que sàpiga argumentar el perquè. ¿Qui és el teu millor mestre? El millor mestre sempre és un mateix: és important agradar-se per tal d'agradar.

NEW YORK, NEW YORK. Ara fas les maletes i marxes a NY. ¿Què ens passa aquí? El talent no pot brillar perquè no hi ha prou consum perquè les coses vagin més lluny. ¿I més enllà d'això, com a autocrítica? Necessitem un canvi d'actitud: ens ho creiem poc. ¿Massa modèstia? Massa falsa modèstia: en el fons tothom vol reconeixement, i és normal. ¿Però fem veure que no? Exacte: volem el reconeixement però no volem que se'ns noti. ¿Un gest honorable? Més retorçat que respectable; aquí som de: "Que cabró! I que flipat!" ¿I a fora? A fora és evident que el teu deure és donar-ho tot, una altra opció no té sentit.

stats