16/08/2015

Llibertat!

3 min

L’Ajuntament de Prats de Molló està fent una molt bona feina. L’actual batlle, en Claude Ferrer, s’ha sabut envoltar de persones que estimen el Vallespir, i per tant Catalunya, a més de ser bons professionals, i excel·lents dinamitzadors socials. Entre ells destaquen amb llum i veu pròpies en Patrick Lluís i l’Elena Gual, incansables treballadors de la llengua i de la cultura del nostre país a les comarques més septentrionals, però sobretot infatigables recuperadors de la nostra memòria col·lectiva, única eina per evitar la provincianització definitiva a què aspiren, per a nosaltres, els nostres enemics històrics. Cal tornar a Prats, i cal fer-ho ben de pressa, perquè fins al 23 d’agost l’Escola Primària de Prats de Molló i la Presta acull una magnífica exposició amb més de 2.000 documents originals de la Guerra Civil i de la Retirada. El nom de l’exposició no pot ser de més actualitat: Llibertat!

La Retirada ens remet al camí de l’exili que centenars de milers de republicans espanyols emprengueren entre el gener i el març de 1939. Entre ells, la gran majoria eren catalans. Així com a molts punts de la frontera l’allau humana va ser rebuda amb recança, a Prats les mostres de solidaritat foren molt importants. Com explica el mateix Claude Ferrer, Prats s’ha distingit històricament per ser una població d’acollida, una comunitat humana avesada a reaccionar solidàriament contra els desastres de les guerres, de les invasions, de les dictadures. No en va, quan la dominació francesa es va imposar en terres catalanes després del Tractat dels Pirineus, el mateix Lluís XIV es va ocupar de fer-hi bastir una fortificació que la historiografia oficial francesa explica que servia per guardar la nova frontera entre el regne de França i el d’Espanya. Només cal conèixer una mica d’història de Catalunya, i en concret de Barcelona, per comprendre que la fortificació de Lagarde, o de la Guàrdia, va ser construïda per controlar una població autòctona rebel, que no es resignava a esdevenir un racó de França, sinó que volia seguir sent el cap de Catalunya, la seu de la residència dels comptes de Besalú, la capital del Canigó, un dels punts fonamentals de la nostra lírica nacional, tan ben interpretada i desenvolupada per mossèn Cinto Verdaguer.

Llibertat! és una exposició feta a mà, treballada a l’obrador d’en Patrick Lluís, i acollida per la sensibilitat i la capacitat d’en Claude Ferrer. Sigueu de Perpinyà o sigueu de Girona, vingueu de Barcelona o hàgiu volat des de Ciutadella, a Llibertat! hi trobareu documents tan interessants com les cartes del president Léon Blum reconeixent implícitament l’autoritat quasi estatal de la Generalitat de Catalunya; o els dibuixos recentíssimanent trobats d’Avel·lí Artís, Tísner, que retraten el seu pas per la frontera el dia 19 de febrer de 1939. Els dibuixos van ser conservats durant setanta-sis anys per la família Guix, i tan sols havien estat exposats el febrer de 2015 per a l’exposició Memòria, de la plaça de les Glòries de Barcelona, una exposició que l’Ajuntament de Barcelona ha fet desaparèixer, per cert, sense donar cap mena d’explicació.

La llibertat del nostre poble passa per la potenciació de la nostra identitat col·lectiva, per bastir un projecte comú a tots els territoris de parla catalana basat en la cultura, la llengua, la literatura i la vitalitat cívica dels Països Catalans. Només cal passejar una estona per qualsevol dels pobles i ciutats dels Països Catalans per constatar que hi ha molta feina per fer, i que cal fer-la sense por, amb descaradura i ambició; però cal que siguem optimistes, perquè ho podem ser.

A Ciutadella en tenim un molt bon exemple amb la llibreria vaDllibres, de Marta Simon i de Joan Pere Alzamora, ubicada al número 24 del carrer de la Carnisseria. Més que una llibreria és un projecte cultural obert a Ciutadella i a Menorca, que vol dir a tot el país. És clar que l’activitat de l’Institut Menorquí d’Estudis, o iniciatives com la de l’Editorial Arrela, fan que vaDllibres actuï com a emulsionant d’una iniciativa que, de Barcelona estant, queda absurdament opaca, i és engolida pel fals cosmopolitanisme dels qui només s’enlluernen pel que passa més enllà de les nostres fronteres, o senzillament no saben res de res.

La Marta i en Pere, com l’Elena i en Patrick, són la garantia de la nostra llibertat, el veritable antídot per evitar que ens adormim a la palla dels panxacontents. Ells són la demostració palpable que el país, tot ell, és viu, més enllà de les trifulgues partidàries de poca altura que massa sovint obliden com i per què ens vam posar a treballar a favor del que som, i del que volem esdevenir.

Correu, aneu a Prats de Molló, i aneu a Ciutadella, però aneu-hi amb l’esperit lliure i nou dels nostres temps.

stats