Misc 04/03/2013

'Good bye work!'

i
Antoni Vives
3 min

Poc abans d'arribar a l'estació central de Filadèlfia, als Estats Units, a la teulada d'una de les moltes fàbriques abandonades que s'hi veuen des de la finestra del tren que em duu de Nova York a Washington, veig un gran cartell escrostonat i mig caigut, en què s'anunciava Good Year. El cartell ha estat modificat i ara s'hi llegeix Good bye work . El cartell esdevé sense proposar-s'ho l'anunci d'entrada a la ciutat. Val a dir que podria ser el cartell que presidís moltes de les nostres ciutats occidentals. Ciutat i pèrdua de llocs de treball van junts en un món afectat per una crisi diagnosticada però no tractada, i no sembla que hi hagi ni la imaginació ni la voluntat ni la força d'esperit suficients per canviar la situació. El que és clar, tanmateix, és que el cartell de Filadèlfia actua com els vells profetes: lleva el tel que ens amaga la realitat, en fer-ho dramàticament a la teulada del que havia estat una gran fàbrica. Al voltant de la fàbrica centenars d'habitatges abandonats o en procés de deteriorament en reforcen el dramatisme. És la imatge del món occidental que malda per esprémer fins al límit un model que s'acaba i per al qual no sembla trobar recanvi. És el drama de la joventut abocada a no tenir feina, el de les persones que acaben en situacions precàries o d'indignitat en ser expulsades del lloc de treball quan arriben a una certa edat. Tot això passa a la ciutat. La ciutat és el lloc on acabarem guanyant o perdent la batalla a la crisi, que no és un fenomen conjuntural.

A Washington comparteixo taula amb el president del Banc Mundial, el Dr. Jim Kim, un metge especialitzat en la millora dels sistemes públics de salut. La seva arribada al Banc Mundial ha revolucionat la institució: s'ha proposat convertir el Banc en la institució mundial de referència en la missió d'acabar amb la pobresa. No és un ingenu i sap que un enunciat d'aquesta mena pot esdevenir en molt poc temps un mal eslògan publicitari. Per aquest motiu es proposa centrar l'acció del Banc en aquelles iniciatives que generin riquesa, empresa, indústria, de manera neta, eficient i equitativa. Aquí és on entra el City Protocol que impulsem des de Barcelona, i per això el Banc ens ha demanat poder-ne parlar. El que més els interessa de l'aproximació que es fa a Barcelona és el de la generació de la nova economia de les ciutats. Pensen, com nosaltres, que la ciutat és una màquina de viure obsolescent que cal actualitzar, que necessita ser posada al dia. Els camps d'acció són diversos: en el camp de l'energia ha arribat l'hora de produir electricitat de manera descentralitzada; hem de fer que els nostres edificis comencin a generar l'energia neta que necessiten per funcionar, sense que calgui connectar-se a grans fàbriques que sabem que embruten l'atmosfera. Cal equipar els edificis amb bateries que acumulin l'energia quan no la fem servir. I per a tot això cal una nova indústria, que no tenim, la qual cosa vol dir generar llocs de treball, generar riquesa i generar esperança. Podem dir el mateix en el camp de la gestió de l'aigua, o en el camp de la implantació del vehicle elèctric, on, per cert, Barcelona té un paper industrial clau en ser pràcticament l'única ciutat de referència que té una fàbrica que aposta de manera total per la producció massiva de vehicles elèctrics. Hi ha també el camp de la gestió oberta de la informació: a redós del Mobile World Congress, Barcelona ha llançat Apps4BCN, un espai a la xarxa en què els creadors d'aplicacions per a mòbil relacionades amb la nostra ciutat les poden exposar i promocionar. En el moment en què aquests milers de creadors, és a dir, de petits emprenedors que tenim a Barcelona, puguin disposar de les dades de la ciutat per tirar endavant noves aplicacions, veurem com la seva productivitat i capacitat generativa es multiplica. Hi ha espai per millorar en el camp de la gestió del cicle de la matèria, no tant com una mena de càstig bíblic (envàs on vas), sinó com un procés renovat des d'un punt de vista industrial, desvinculat del populisme bioprogre tan habitual a les nostres latituds i tan ineficaç.

La nova economia de les ciutats ha de fer que el cartell de Filadèlfia sigui canviat per un Hello jobs! , un cartell de benvinguda a la generació de nous llocs de treball. Comencem a comptar amb aliats importants en aquesta guerra contra la resignació que aboca la nostra gent a perdre l'esperança. Sabem que si seguim pel camí actual de renúncia sempre estarem en mans d'altres. Barcelona pot i vol ser la inspiradora d'aquesta nova revolució industrial de les ciutats. A Washington ho saben, i s'hi apunten. Ara convé que nosaltres estiguem a l'altura.

stats