09/01/2011

Joiells i televisors

3 min

Ara es poden veure a Barcelona dues exposicions de gran interès, l'una al MNAC i l'altra al Macba. Per molt definida que sigui la funció d'aquestes dues institucions, no vol dir que no se'n puguin traspassar les fronteres. Aquestes dues exposicions tenen un discurs de fons que les complementa, tot i les diferències estètiques que les separen. En síntesi, el discurs diu que, a vegades, propostes aparentment reaccionàries acaben sent les més progressistes i que els avenços tecnològics són prou sovint eines d'alienació o de manipulació.

L'art és vida no perquè tingui un cor bategant, sinó perquè és un reactiu que tant revifa allò que el costum rutinaritza, com infanta un demà secretament arrelat en l'ahir. L'art és una resposta reactiva, perquè els artistes no confonen mai tradició amb passat, ni innovació amb progrés. Un dels errors de la modernitat és creure que entre progressisme i progrés hi ha una relació directa. No oblidéssim que no hi ha mai guany sense pèrdua, i que tota pèrdua, bo i desactivada, malda secretament i tossuda per reviure. Tot guany perdut s'ha de recuperar, tard o d'hora, si és que volem progressar, perquè no hi ha progrés si l'avenç no és un futur projectat, harmoniosament, a totes bandes.

Al MNAC, s'hi exposen joiells fets per artistes, que van del modernisme a les avantguardes. El material exposat, de gran bellesa, és producte d'una reacció adversària sorgida a l'Anglaterra del segle XIX. Fomentada pel moviment Arts & Crafts , volia defensar l'individu del món industrialitzat que l'amenaçava. Tot i semblar un moviment reaccionari, puix que es girava d'esquena a l'avenç representat per la màquina, els qui el brandaven es peixien d'ideals profundament democràtics i renovadors. Vetllant per l'obra molt ben feta, pretenien lligar art i societat. Defensors de l'artesania, entesa com un antídot de la despersonalització, excel·liren sobretot en la joieria. Els nous orfebres recuperaren tècniques oblidades no pas per copiar obres antigues, sinó per assimilar-ne l'esperit. Del Renaixement aprengueren que el valor d'una joia no està pas tant en el cost del material preciós, com en la qualitat artística que l'informa. I és així com Picasso tingué la gosadia de fer joiells de fang, un material considerat miserable però que adquirí un valor indicible gràcies al seu art extraordinari.

L'exposició del Macba, titulada Esteu a punt per a la televisió , no ens demana pas si la il·lusió progressista que fa cinquanta anys atià l'arribada de la televisió (una finestra que s'obria al món amb un sol cop de botó) ha esdevingut una eina espiritualment empobridora. No, l'exposició ens demana si som a punt per a una altra TV, no una televisió que doni notícies d'art, sinó una televisió habitada per experiments d'artistes i filòsofs que faci possible el llenguatge per gestar el demà.

No són els conceptes que fan la realitat, sinó el llenguatge; i el llenguatge de l'art contemporani no és sinó un balbuceig, un suggerir a les palpentes les paraules que engendraran el futur. Aquest llenguatge latent ha de menester un camí preparat d'antuvi, un camí que, com el de l'arribada de qualsevol messies, necessita profetes que l'anunciïn. No és aquesta, doncs, una exposició sobre la TV, sinó sobre la incidència que l'art contemporani ha de tenir en aquest mitjà. Si la televisió ens certifica el pas de cada dia, els artistes poden desactivar la ceguesa del present, si ensenyen a mirar-la des de la perspectiva irònica, incerta, de l'ahir i del demà.

Aquesta proposta teòrica té el benefici d'un muntatge expositiu brillant. Dins les sales del museu, voltat de televisors que emetien hores de valuós material, he tingut la sensació de trobar-me dins un quadre del pintor flamenc del segle XVI, Piet Bruegel, el Vell. Al fons d'un caos d'accions que relaten un ara sense sentit, el pintor va pintar-hi un tros de mar, una barca amb una vela estesa i, al mig de la vela, un ull que ens cerca: un ull que des de l'horitzó ens interpel·la des del temps. No deu ser que els artistes sempre proposen una mateixa cosa?

stats