24/10/2011

La relativa importància de ser notícia

3 min
Un fet històric com el comunicat d'ETA pot ser un breu en molts llocs.

A la mateixa hora que sentíem "ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada", les pantalles del món s'omplien amb el cadàver de Gaddafi, arrossegat com el de Mussolini fa 66 anys. Ens havíem passat tota la vida esperant sentir aquella frase, però dijous a la tarda l'única història que interessava al món era una altra i les connexions passaven per Trípoli i no per Bilbao.

Va ser després de la insistència d'alguns periodistes que el departament d'Estat dels Estats Units va declarar: "No podem mesurar la seriositat del comunicat". I no va ser fins a l'endemà que la Casa Blanca va escriure una declaració que acabava com acaben totes: "Espanya i els Estats Units són aliats a l'OTAN i treballen junts per promoure valors compartits dins Europa i més enllà". Següent.

La declaració, per cert, anomenavaEspanyatres vegades, elpoble espanyol dues,ETAdues, també, iPaís Basc cap vegada. Ni mig segle de crims d'ETA en dictadura i en democràcia van donar a Euskadi la possibilitat d'existir quan la primera potència mundial va haver de valorar el final de la violència. Els estats només dialoguen entre ells.

I és que tot i viure en un món tan electrònicament permeable a les notícies dels veïns, un país és una escaleta informativa diferent de la del país del costat. L'ordre, l'extensió i l'enfocament de les notícies a cada país és un senyal innegociable de sobirania. Per això, fins i tot avui, en un món unit per la viralitat del vídeo d'un ciclista sud-africà atacat per un antílop, el que és històric per a uns encara pot ser un breu a l'espai comunicatiu dels altres, més breu com més lluny.

Per no parlar de les paraules diferents amb què es designen els mateixos fets. Els mitjans nord-americans es refereixen encara ara habitualment a ETA com a separatista i no com a terrorista, tot i que els Estats Units continuaran mantenint ETA a la llista d'organitzacions terroristes fins que no arribi el final del final.

Si féssim l'auditoria estrictament informativa internacional del resultat final de l'existència d'ETA, conclouríem, sí, que la sang que ha vessat ha fet notícia el País Basc i que, encara que ha difós l'existència d'un poble a nivells populars, n'ha tacat simultàniament la imatge.

Hi ha moltes maneres de ser notícia. Mala notícia, per exemple. En nom de l'afirmació "el que no surt a la televisió no existeix" correm el risc d'oblidar que és més important ser que ser notícia. ETA ha aconseguit que el País Basc fos notícia, però no que fos un estat.

La narrativa internacional, els objectes informatius de què parlen les agències de notícies i, sobretot, les paraules amb què en parlen depenen preferentment de la política. Ja pots parlar una llengua mil·lenària, tenir una capital admirada, el millor cuiner del món o el millor equip de futbol de la història, que quan hagin d'anomenar-te et demanaran el passaport, perquè avui la política és el sistema mètric de totes les relacions i, per descomptat, és més important que la cultura.

Ser al món de les notícies és relativament senzill, com demostren cada dia desenes de personatges de sèrie B tipus Del Nido. Però si vius al món desenvolupat i vols que el món parli de tu amb normalitat i amb respecte, no hi ha dreceres. L'únic camí és sumar voluntats internes i aliances exteriors per mitjà de la política.

stats