Alguns orgulls de Catalunya

SI SER JOVE és conservar la capacitat d’indignar-se, dec ser molt jove. Quan encara em dura la irritació de veure jutjat per haver posat les urnes qui va ser president de Catalunya, el concert del Sant Jordi em revolta perquè em fa present el fracàs dels estats europeus a l’hora de convertir en fets els valors que se suposava que definien Europa. No és gens estrany que sigui a Catalunya on el “Volem acollir!” sigui tan intens i transversal. Cap causa justa no ens ha estat aliena: ni les víctimes d’ETA, ni les de l’11-M, ni el “No a la guerra”. El clam per l’autonomia del 77 va prefigurar el mapa polític d’Espanya. El 9-N i la demanda de referèndum diuen molt de nosaltres. Encara que ens facin recuperar la joventut per la via de la indignació.