14/03/2011

Petita desgràcia d'uns errors enormes

2 min

El tsunami i la subsegüent amenaça nuclear són una d'a quelles catàstrofes que endrecen les prioritats de la vida, i en dies com avui costa fer sortir el futbol i les seves beneïdes passions de les pàgines d'esports.

Al Japó han col·lisionat violentament dues superpotències, la natura i la tecnologia. La natura té les de guanyar però la tecnologia ha salvat milers de vides: n'hi ha prou veient les imatges dels gratacels de Tòquio, gronxant-se com fulles però resistint la sacsejada de dos minuts, per comprovar com hem arribat a aprendre de materials i resistències.

Alhora, el mateix desenvolupament tecnològic que explica la diferència escandalosa entre el Japó i Haití en el dramàtic comptador de víctimes és el que ens té a tots angoixats davant la possibilitat d'una fuita o una explosió radioactiva, justament en un país que ja estava lligat per sempre a la història del pitjor ús de l'energia nuclear.

Amb el Japó a l'horitzó, l'àrbitre d'ahir a Sevilla, Pérez Lasa, no passava de ser un factor molecular. Degudament posada la lent d'augment que correspon a aquesta pàgina, la seva actuació va tenir un poder cataclísmic. El gol anul·lat a Messi i el penal no assenyalat a Bojan són les dues perles d'un repertori tan horrorós com sospitós: per què no va veure el que tothom va veure? ¿És que és dels que es creia que si el Barça guanyava ahir s'acaba la Lliga?

La frase de Guardiola al final del partit, "el Madrid té el poder en tots els àmbits", combinada amb el fet que no li toca jutjar l'arbitratge i ahir menys que mai, explica la seva irritació, i hauria d'alertar més que mai la instància corresponent dins el club per fer una feina de seguiment perquè no torni a passar que li robin el que guanya honestament. Vejam si ara resultarà que els àrbitres, la Lliga de Futbol Professional i la Federació Espanyola acabaran treballant a favor del que més porqueria els ha estat tirant durant tota la competició.

Una altra cosa és el Barça mateix. És tan superior que juga fora de casa amb la mateixa autoritat que al Camp Nou. Surt, agafa la pilota i la juga. No s'ha vist mai un domini tan aclaparador. Així s'expliquen les dotze victòries i els dos empats d'aquesta temporada. Per desgràcia, no sempre acaba rematant els partits i això que aquest any l'assignatura semblava superada. La millora d'aquest Barça tercer volum de Guadiola residia en la capacitat de golejar sense pietat i tancar qualsevol possibilitat de rèplica del contrari.

Ahir no va ser així, i la segona part va convertir-se en un anar i venir desenfrenat del qual ja es veia que en podia sortir qualsevol cosa, que és el pitjor que li pot passar a l'equip que mana i que fa les ocasions.

A l'hora de mirar el futur, recordem que el Barça firma una targeta impecable fora de casa, que ahir Messi i Iniesta van estavellar pilotes al travesser i que al mateix Iniesta li van treure una pilota sota la línia al minut 90. I que és líder amb cinc punts de marge. No hi ha èxit sense esforç.

stats