Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Estat d'excepció'

"Està molt bé que parli de Polònia i d’Hongria, però ¿està d’acord que a Espanya el govern enviï policies a buscar urnes, senyor Juncker?"

La fiscalia crida a declarar 712 alcaldes, el 75% dels alcaldes del país, on viuen 2.890.000 habitants.

Ho va anunciar ahir la fiscalia, agafant un llistat de l’AMI, fent un ‘copy-paste’ i enviant-lo als mitjans abans que als alcaldes, o sigui, que els ciutadans citats a declarar se’n van assabentar pels diaris, no per la fiscalia.

L’Estat situa més de 700 alcaldes pro referèndum en el punt de mira

Igualment, dos agents de paisà de la Guàrdia Civil s’han personat aquest dimecres a l’empresa CDmon de Malgrat de Mar per entregar una ordre judicial en la qual s’ordenava el tancament de la web del referèndum de l’1-O, la web Referendum.cat. L’empresa els va fer cas i a les 19.00 h la pàgina va deixar d’estar activa. Però l’organització Alerta Solidària tenia la pàgina copiada en dues adreces: Referendum.party i Referendum.ninja,  i torna a estar activa, com poden veure. I el mateix Govern la va replicar a www.ref1oct.cat. O sigui, que ara hi ha tres pàgines amb instruccions.

Per tot plegat (alcaldes, pàgines web, etc.), el filòsof Xavier Antich publica avui un article titulat “Estat d’excepció”, on diu que l’Estat ha iniciat el procés de suspensió sistemàtica d’alguns drets fonamentals sense els quals ja no existeix el dret, i que aquest conjunt de mesures equivalen a un estat d’excepció. 

I quin és aquest conjunt de mesures? El repassa en un altre article el politòleg Jordi Muñoz: “Les prohibicions dels debats al Parlament, els judicis als responsables del 9-N, l’ús dels cossos policials, la conversió del Tribunal Constitucional en una mena de jutjat de guàrdia al qual el govern pot acudir quan vulgui per obtenir el que vol. La persecució d’impremtes, paperetes, mitjans de comunicació i actes públics és un pas més en aquesta direcció”.

Per això em va resultar tan lamentable llegir, a ‘La Vanguardia’, una entrevista al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en què assegurava respecte a Catalunya: “La Comissió Europea sempre ha pensat que hem d’escoltar atentament el que diuen el Tribunal Constitucional i les Corts espanyoles [...] Qui soc jo per dir que les decisions que ha pres la màxima instància judicial espanyola i el Parlament espanyol són irrellevants?”.

Què qui és vostè? Miri, vostè és un ex primer ministre de Luxemburg que va ajudar les multinacionals a pagar menys impostos. Però a l’efecte que ens ocupa, vostè és un líder europeu. ¿De debò que en nom de la democràcia no té res a dir al govern espanyol públicament, com han dit el ‘Financial Times’, ‘Le Monde’ o ‘The New York Times’, que li han dit que convoqui un referèndum? ¿És irrellevant el que pensin uns quants milions de ciutadans europeus, pacífics, que l’hi diuen cada any?

Sr. Juncker: està molt bé que parli de Polònia i d’Hongria, però ¿està d’acord que a Espanya el govern enviï policies a buscar urnes, senyor Juncker?

Miri aquest acudit amb la cara del fiscal general, que recorda Arias Navarro: