Misc 18/09/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Continuen guanyant les urnes'

"Tot això són suspensions de drets, però sobretot és debilitat dissimulada amb la força de l’Estat, la del que li sembla que negociar és claudicar"

3 min

Com deia ahir l’Empar Moliner, ja queda un dia menys per a ‘l’Oktoberfest’, i tothom va entendre la broma, per què aquests dies estem tornant a parlar del que està passant amb sobreentesos, com si no poguéssim parlar clar, com si hi hagués censura, com si visquéssim en un estat autoritari.

Com sí? No. La veritat és que hem entrat en uns dies en què l’Estat es comporta com un estat autoritari. Diguin-me, si no, a què sona Mariano Rajoy quan ve a Barcelona a reunir-se només amb els seus en un hotel i fa esclatar una ovació quan anuncia la confiscació de 100.000 cartells de l'1-O.

Caram, en plena alerta 4 de terrorisme, Rajoy felicita la Guàrdia Civil perquè ha requisat 100.000 cartells. (Ahir en van trobar més d’1 milió.) No és un estat autoritari, insegur de la seva capacitat de convèncer democràticament, el que celebra la requisa de cartells com si hagués estat la detenció d’un càrtel de la droga? (El joc de paraules corria per la xarxa.) Això per no parlar de policies locals emportant-se globus d’una parada del PDECat, requisant clavells, advertint el gegant d’una colla gegantera que desfilava a Sabadell amb un cartell del ‘sí’, o fent constar a l’atestat que ha decomissat galledes, escombres i pals de fregar. O demanant la identificació a periodistes. O ordenant operadores de telefonia que impedeixin connectar amb webs de l’1-O i a Correus que no reparteixi un butlletí d’Òmnium. Tot per impedir votar. Tot això són suspensions de drets, però sobretot és debilitat dissimulada amb la força de l’Estat, la del que li sembla que negociar és claudicar, la del que no vol oferir res, la del que es fa l’ofès.

La reacció, és clar, és immediata. Probablement vostès han vist avui en algun lloc un rètol com aquest. Aquest està penjat en un fanal qualsevol de Barcelona.

Cartell #empaperem

Justament per això, per continuar sortint al carrer a fer la nostra feina, avui l’ARA organitza una taula rodona sobre el referèndum de l’1-O amb Jordi Turull, conseller de la presidència i portaveu del Govern; Alba Vergés, diputada d’Esquerra Republicana, i Joan Josep Nuet, diputat, membre de la mesa del Parlament, just després que aquest cap de setmana el seu partit, Esquerra unida i Alternativa, ha votat de participar en l’1-O. Serà a les 18.30 h, a l’auditori de la Pedrera de Barcelona.

Per tant, tenim Rajoy fent política a Catalunya amb la Guàrdia Civil i el PSOE li fa costat. Ahir Pedro Sánchez va dir a Gavà: "Estem al costat de l’estat de dret per respondre amb proporcionalitat, altura de mires i respecte a la llei enfront dels que busquen una provocació”. Si els hagués dit que ho va dir Rajoy no haurien notat la diferència.

I centenars de persones presentades com a intel·lectuals d’esquerres diuen en un manifest que “qualsevol demòcrata ha de rebutjar aquesta convocatòria, impròpia d'una democràcia i tramposa". Dir als altres que no vagin a votar no sembla gaire propi d’un demòcrata. Llegint-los em pregunto si el que no els agrada és aquest referèndum de l’1 d’octubre o cap referèndum on es pregunti sobre la independència de Catalunya, perquè saben perfectament que tal com estan el PP, PSOE i Ciutadans, l’única manera de votar és si convoca la Generalitat la consulta. Dir, com diuen, que s'ha "relegat i marginat" l'oposició perquè el referèndum se sustenta en dues lleis que s'han aprovat "de forma exprés” és ocultar que si es va haver de fer així és perquè justament Ciutadans, PSC i PP haurien portat el debat al TC i haurien impedit que se celebrés.

No tothom fora de Catalunya pensa igual. Té la seva importància la defensa del referèndum que s’està estenent per diversos punts d’Espanya, Madrid inclòs. Ahir, centenars de persones a Madrid, en una demostració que l’1-O és més que una consulta sobre una determinada llibertat nacional, són també una prova per a l’Estat sobre drets civils i el desig real de canvi.

Finalment, demà farà una setmana que vaig explicar aquí la meva visió del que havia passat al diari amb l’anunci de l’1-O. Però no els vaig donar la meva posició particular en el debat perquè em semblava que no era el moment. Ara sí, i vull dir-los que la meva posició és clara: discrepo de la decisió de l’empresa. Això sí: pel que fa a mi i a tanta gent del diari, el referèndum de l’1-O i l’ARA van de la mà. Sense por, sense cap reserva.

stats