Misc 20/07/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "¡Por Dios, líbranos de Rajoy y del PP!"

"Sovint les preguntes més senzilles són les que obtenen les respostes més reveladores"

3 min

Sovint les preguntes més senzilles són les que obtenen les respostes més reveladores. Ahir Jordi Basté li va preguntar a Miquel Iceta: “Va veure ahir a la nit el documental ‘Las cloacas de Interior?’”, i el primer secretari del PSC va contestar que no, perquè a la tele de pagament feien ‘Goldfinger’.

Veure un programa de televisió no és obligatori, però sobta que un aspirant a presidir Catalunya no comparteixi l’interès que l’emissió va despertar entre més de 750.000 catalans.

I avui dia no cal veure un programa a l’hora que el fan, perquè és fàcilment recuperable a la xarxa, però Iceta respira política, i respira, concretament, PSC-PSOE. Sobta que un polític tan interessat a apartar Rajoy del poder enviï a la societat la poderosa i frívola metàfora que la denúncia dels mètodes de Rajoy pot esperar.

Perquè Iceta és aquell polític que encara no fa un any, el setembre de l’any passat, a Gavà, cridava d’aquella manera: "Allibera'ns, Pedro! Allibera'ns de Rajoy i del PP, per Déu! Aguanta!".

O sigui: quan estàs en campanya per ser el primer secretari del teu partit invoques el parenostre perquè un ésser superior -Sánchez- et lliuri de Rajoy. Quan un documental et subministra poderoses raons per lliurar-te de Rajoy tu presumeixes que a aquella hora el millor que podies fer era veure un James Bond de fa 53 anys. Que, per cert, també es fàcilment recuperable. Potser que Iceta denunciés públicament que cap cadena espanyola vol passar el reportatge (excepte les teles balear i basca) ajudaria a fer avançar la causa del PSOE. I la de la decència política.

Es veu que la indignació és selectiva. A Mas, Ortega, Rigau i Homs ja els van jutjar i condemnar. Ara el govern espanyol, via Tribunal de Comptes, intenta que paguin els cinc milions d’euros que va costar el 9-N. El ‘The New York Times’, el ‘Financial Times’ i la Fundació Adenauer li diuen a Rajoy que amb policies i jutges no ho acabarà. El diari americà li va dir que pactés el referèndum amb Catalunya i que s’espavilés a guanyar-lo; doncs no, a perseguir judicialment algú que va posar les urnes, i tot per l’enrabiada que allò va ser un èxit, perquè 2,37 milions de catalans es van poder expressar lliurament. Ja ho saben: si ho fa l’oposició veneçolana són uns herois, si ho fan 2,37 milions de catalans és un delicte.

Sobre el referèndum de l’1-O, els recomano l’article que avui escriu el politòleg Jordi Muñoz.

Muñoz repassa arguments d’aquests dies. Garanties? Diu: “Idealment, és cert, aquesta llei s’hauria d’haver debatut amb tranquil·litat en seu parlamentària. Però tenint en compte la persecució judicial a la mesa del Parlament per permetre debats sobre el Procés, sembla fins i tot insultant qüestionar l’independentisme per no haver impulsat un debat que, ‘de facto’, els òrgans judicials impedeixen”. Et demanen garanties els que no deixen debatre amb garanties.

Un altre argument: que el govern de la Generalitat no és neutral. És que normalment els governs no són neutrals en el ‘sí’ o el ‘no’: els governs recomanen un vot. El que és neutral és l’organització de la consulta. I qui té més interès en el fet que la consulta sigui neta? Els que la impulsen.

I finalment: i si els del ‘no’ no van a votar? Aleshores el referèndum és menys legítim? Cal que els que volen votar acceptin el bloqueig? Doncs no, però no només perquè volen votar que ‘sí’, sinó perquè volen votar. O dit d’una altra manera, segons Muñoz, “el referèndum de l’1 d’octubre és l’únic mecanisme factible que algú hagi proposat que garanteix els drets polítics de tots els ciutadans d’aquest país, els del ‘sí’ i els del ‘no’”.

stats