05/08/2015

Duran, Vila i el seny

2 min

Duran i Lleida no ha sigut mai independentista, ni tan sols ara que mitja Unió Democràtica sí que se n’ha fet. Per tant, Duran no enganya. Però decep. Perquè una cosa és no ser independentista i una altra és sentir-lo expressar-se en uns termes que hauria pogut firmar el mateix Rajoy, com aquest dimecres, quan ha parlat de trencar Catalunya amb una declaració d’independència sostinguda per 68 diputats.

És decebedor, perquè amb la ideologia a la mà UDC està molt més enllà que el PP o el PSC en la qüestió nacional, tan enllà que, tècnicament, està a un pam de la independència: es proclama defensora de la solució confederal per a Espanya, per no parlar de l’herència sobiranista del fundador Carrasco i Formiguera, que va ser afusellat per Franco. Per això és més incongruent que Duran parli de Mas amb una agressivitat que no li hem sentit utilitzar amb Rajoy quan el govern espanyol s’ha querellat criminalment pel 9-N contra una companya de partit, Joana Ortega, o quan el mateix govern espanyol ha menystingut la policia catalana comandada políticament per un altre company de carnet, Ramon Espadaler. Si amb el seu discurs de la por Duran ens està recordant que res no és possible sense un acord amb l’estat espanyol, que pensi que el vot més útil per a la seva tercera via és una victòria aclaparadora del sí: com més vots obtinguin els partits pro independència, més forta serà la posició de Catalunya quan segui a la taula a negociar el que vingui. La casualitat ha volgut que circulés davant d’una tanca amb un anunci d’Unió amb la paraula “seny” just en el moment en què sentia el conseller Santi Vila a Catalunya Ràdio lamentant que l’Estat destinarà 4.000 milions al TGV, inclosa la línia Múrcia-Almeria, i 300 milions a Rodalies. Però no deu ser aquest el seny que invoca la ben greixada propaganda del partit del senyor Duran.

stats