23/08/2015

Un Barça de confluència unitària

2 min

EH, CULER: canviaria els tres punts d’ahir per la Supercopa d’Espanya? Jo tampoc. Guanyar el primer partit de Lliga fora de casa és un excel·lent senyal. Sobretot si és com el d’ahir, en què, en absència d’espectacle -per falta d’espais, de preparació física i d’alguns titulars-, el Barça va aconseguir una victòria a la biscaïna, amb molta feina col·lectiva, posant-hi la cama i donant la cara. El futbol de toc no es va veure gaire, i en alguns moments de la primera part vaig tenir la sensació de veure el partit que fan abans del Barça, en què et preguntes si aquells dos equips que la rifen amb pilotades i no creen ocasions juguen al mateix esport que el Barça. I a la segona part allò era un duel de dos equips cansats de vigilar-se.

Que imprevisible que és el futbol. Sergi Roberto va estar enorme, xut al travesser inclòs, i això que va començar a la banqueta i va entrar de lateral. Iniesta va estar imperial, va ser la baula que va lligar el Barça d’ahir amb el de sempre, i això que sempre s’ha dit que li costa arrencar les temporades. I el millor de tot: gran partit de Vermaelen, molt segur a San Mamés, un camp on els centrals poden quedar molt retratats en el joc aeri o en el cos a cos. Ahir sí que va ser un jugador de rendiment immediat. Messi, en canvi, va tornar a oferir-nos el seu cantó més terrenal. Tot i així, hauria pogut fer-nos oblidar el penal que li va parar Gorka si hagués acabat marcant quan ja s’acabava el partit, en una conducció d’aquelles que acaben sortint als anuncis. I Suárez va fer el gol de davanter centre que sap posar bé el cos per no agafar massa pilota i enviar-la als núvols. Va ser un Barça junts pel sí o un Barça sí que es pot, en què va ser necessària la màxima confluència de totes les aportacions per superar un rival molt ben treballat per Valverde, algú que ha estat a la llista per entrenar el Barça.

stats