Publicitat
Publicitat

BONDIA

Eduardo Mendoza i els judicis diaris

ALS MATINS, AL 3/24, cada dia fan un judici. Ahir sortia Esperanza Aguirre. Es fa estrany veure asseguts al banc dels acusats els mateixos que abans sortien al mateix canal però en altres seccions del noticiari. Els jutgen a ells, però la desfilada és tan constant i diversa que té alguna cosa de judici a una època que també va ser la nostra, per acció o per omissió. Ahir, després del judici del dia, va sortir Eduardo Mendoza recollint el premi Cervantes, guardó que és resultat del veredicte d’una altra mena de tribunal sobre tota una època de les nostres lectures, que encara belluga, per sort. Mendoza va pujar fins a la trona i va llegir un discurs teixit amb claredat i humor, que va captivar els presents. Deia Mendoza: “Per als que volem crear, el principal enemic és la vanitat. La vanitat és una manera d’arribar a neci fent marrada”. La cobdícia n’és una altra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF