Misc 15/02/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sobre urnes i feixistes'

"Hi ha els que volen posar les urnes i els que no deixen que es posin. Normalment, els que volen posar les urnes són els demòcrates, mai els feixistes"

3 min

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la resolució sobre el referèndum que va aprovar el Parlament de Catalunya i ha demanat a la fiscalia que ampliï les mesures penals contra Carme Forcadell.

Això vol dir que la inhabilitació de la presidenta de la cambra està més a prop.

I això vol dir una topada institucional sense precedents entre Espanya i Catalunya, perquè la justícia, a instàncies del govern espanyol, es proposa actuar penalment contra una càrrec electe que havia permès la votació d’una resolució impulsada per una majoria parlamentària que, al seu torn, era el resultat d’una majoria electoral.

És a dir, és més que probable que es demanin responsabilitats penals a la presidenta de la cambra per haver fet una cosa que una majoria de ciutadans ha demanat, d’acord amb uns programes electorals que va obtenir la majoria en unes eleccions netes i d’acord amb el dret.

I com que algú podria dir que aquesta majoria podria intentar legislar contra els drets d’algú, val la pena recordar que el que es va aprovar va ser la resolució per celebrar un referèndum: per tant, per dirimir a les urnes quin futur volem els catalans per al nostre país. Les urnes. Res més.

Dic això perquè ahir, el qui va ser ministre portaveu del govern d’Aznar, Josep Piqué, va dir que veu “massa feixistes en el sector sobiranista”. Ho deia aprofitant les queixes de la fiscal en cap de Barcelona. I això, sí que no.

En primer lloc, parlar de feixistes o de nazis és massa fàcil. I sempre és un mal negoci, perquè els temps passats mai no són del tot trasplantables al present.

Parlar de feixismes, en boca d’un exministre del PP, és voler córrer el risc que es recordi que el PP va ser fundat, entre d’altres, per un ministre de Franco.

I en segon lloc, perquè en la reclamació catalana, es dona una situació perfectament definida: hi ha els que volen posar les urnes i els que no deixen que es posin. Normalment, els que volen posar les urnes són els demòcrates, mai els feixistes.

Igual dic d’aquesta frase de la fiscal de Barcelona sobre que mai havia vist tant d’odi en una mirada. ¿I havia vist alguna vegada una manifestació pacífica tan sostinguda en el temps com la de Catalunya d’aquests anys? Doncs miri, hi ha dos milions llargs de catalans que mai havien vist tant menyspreu de les seves reiterades, educades, pacífiques i democràtiques demandes per part del govern espanyol.

Ara, per exemple, la vicepresidenta Soraya diu que el govern espanyol a Catalunya treballarà amb altres interlocutors. M’ha recordat allò del cada dia més lamentable president Donald Trump: que no m’agraden els fets? Tinc fets alternatius. Que no m’agrada l’actual Generalitat i no hi vull parlar? M’invento uns altres interlocutors. Encara que la Generalitat sigui el legítim govern de Catalunya.

Per què Rajoy gira l’esquena a més de la meitat dels catalans? De moltes raons, només dues: primer, perquè no necessita els vots de Catalunya per guanyar eleccions. No té cap incentiu per fer-se votar a Catalunya. I després, perquè ell és així. Ho ha fet amb tothom: a qui no pots convèncer no cal que ni t’hi adrecis. Més encara, cosifca’ls, ignora’ls, que això et fa més fort entre els teus.

Això sí, Rajoy s’omple la boca del compliment de la llei, però el govern espanyol continua incomplint resolucions del Tribunal Constitucional, té fiscals de confiança, segons va explicar Alícia Sánchez-Camacho, i quan li convé, reforma el TC i el converteix en un tribunal quasi penal.

Mirin, el govern espanyol pot aconseguir inhabilitar la presidenta Forcadell i impedir el referèndum. A les urnes perdrà sempre. I a la llarga, les urnes acabaran guanyant.

stats