Publicitat
Publicitat

Per un espai públic democràtic

Tenim avui un espai públic interpenetrat per diverses lògiques: la política, la civil, la mercantil, la religiosa, la mediàtica, etc. No és un resultat atzarós sinó fruit històric de les lluites d'apropiació d'aquest espai per part dels ciutadans, des del proletariat industrial i els sindicats fins a la lluita pels drets civils i polítics. La democràcia afavoreix aquesta apropiació convertint l'espai públic en el lloc on la voluntat popular es manifesta.

El problema és que aquest espai reclama la seguretat, el control i el manteniment de l'ordre públic com a requisit de viabilitat. Sobretot perquè és molt temptador per a qualsevol grup voler-se'n apropiar. Les apropiacions dels espais públics per part de diferents grups exclosos són una constant històrica i han estat alhora una lluita per la transformació de la societat. Però també és cert que la naturalesa oberta d'aquest espai ha estat aprofitada per grups contraris a les llibertats que han exercit la violència, l'extorsió i la intimidació sobre la resta de ciutadans.

Hem d'afegir encara que l'espai públic és també el lloc on el poder s'expressa i s'exercita. Ha estat i és un espai disciplinari i d'expressió de les relacions de poder. Des del fòrum romà, passant per la plaça medieval en la qual la reialesa feia públics els seus edictes i castigava els criminals, fins a les declaracions de Manuel Fraga dient " la calle es mía" , la lògica és la mateixa: l'espai públic està subjecte al(s) poder(s) i al seu control i colonització.

Malgrat aquestes contradiccions, l'espai públic constitueix un valor fonamental per a la vida democràtica. Però davant la rapidesa dels canvis socials, estem obligats a actualitzar-lo. Quins són avui els nous usos i abusos de l'espai públic i quins són els seus usuaris? Quin ha de ser el paper (i la legitimitat) dels reguladors de l'espai públic? I quins han de ser els principis d'actuació a l'espai públic?

L'esforç per mantenir l'espai públic com a lloc de trobada social i de construcció de ciutadania continua sent vigent. Fer-lo obert però segur, lliure i espontani però controlat i vigilat, ¿no és contradictori? Si és l'espai de tots, ¿pot ser l'espai públic apropiat només per minories? ¿O colonitzat pels agents comercials i del consum? ¿Com podem contribuir avui a donar a la gent més oportunitats d'incorporació a l'espai públic? No hi ha resposta fàcil a aquestes preguntes.

El repte, però, no s'adreça només als agents responsables de la gestió de l'espai públic, sinó també i fonamentalment als ciutadans. Els processos d'individualització de les societats actuals contribueixen a fragmentar la cohesió social i poden accentuar les respostes guiades només per l'interès privat. L'espai públic heretat del passat havia destacat el llegat il·lustrat basat en el paper de fòrum de discussió i construcció de l'opinió pública. Però també havíem rebut el llegat de la visió aristotèlica de la polis basat en la idea del bé comú. Aquest llegat, segurament, està avui cridat a ser rescatat.

L'espai públic i la seva gestió constitueixen categories bàsiques de l'experiència humana. És a través de la nostra participació en aquest espai que podem establir vincles per a la comprensió i reproducció de les nostres relacions socials, per la qual cosa el seu ordenament simbòlic i material constitueix un marc de sentit per a la nostra experiència individual i col·lectiva que ens ajuda a estructurar la representació que fem del món i el lloc que hi ocupem.

Les noves formes d'articulació de l'espai públic en barreja constant amb la resta d'espais (polític, privat, mercantil) plantegen desafiaments inèdits a l'organització social i política de la societat en conjunt. ¿Seran compatibles els valors de la individualització i de la cohesió social? ¿Sabrem combinar bé la nostra condició privada d'individu amb la nostra condició pública de ciutadà?

La democràcia avui és reclamada no per respondre només als problemes de l'ordre, la seguretat i la seva institucionalització, sinó, cada vegada més, als dilemes de la nostra vida personal: ¿a qui pertanyo, de quin projecte col·lectiu sento que formo part? La meva construcció biogràfica ¿en quin projecte cultural, comunitari i nacional s'inscriu?

Altrament dit, el nostre projecte de país i el nostre desig de plenitud i de més autogovern passa també avui per saber teixir un espai públic democràtic de qualitat que aculli persones com més va més individualitzades. Si no és possible aspirar a una representació relativament coherent i harmònica del nostre espai públic, amb les seves connexions i diferenciacions, que integri la seva tradició i evolució, en lloc de ciutadans tindrem individus a la deriva.

L'enfortiment del nostre espai públic és molt més que la llibertat individual d'accedir als recursos urbans. Si ens quedem aquí estarem promovent tan sols un ciutadà-client rondinaire i preocupat únicament per la seva satisfacció. La democràcia implica sobretot l'exigència ciutadana d'una responsabilitat amb els altres, d'una coresponsabilitat amb la res publica i amb la noció de bé comú i amb l'exercici emancipador del poder col·lectiu.

L'espai públic contemporani s'ha fet més complex, heterogeni, plural i fragmentari però hem de seguir lluitant perquè continuï sent el "nostre" espai públic i que continuï sent democràtic i de qualitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF