Cap on va Catalunya (i 2)

Per construir un projecte compartit de país cal una agenda base transversal sobre uns eixos centrals. Aquesta agenda hauria d'incloure com a mínim el tractament de diversos punts.

1. Un model d'autogovern polític, econòmic i fiscal que permeti a la Generalitat tenir capacitat de decisió real, desenvolupar polítiques pròpies diferenciades, recaptant directament els impostos, gestionant els seus propis recursos, i fer-ho amb regles clares i amb una protecció jurídica garantida. Probablement, l'anomenat dret a decidir podria servir de lema del que acabem d'explicar.

2. Un nou contracte social que inclogui una nova visió de la cohesió i del benestar aptes per donar resposta als nous temps, en el benentès que el model d'estat del benestar que hem conegut inevitablement haurà de ser reformat.

3. Un model cultural, educatiu i comunicatiu de qualitat, enfortidor de la nostra llengua i identitat i inclusiu en el tractament de la diversitat. Les nostres fàbriques simbòliques són la cultura, l'educació i l'espai nacional de comunicació. Només a través d'elles es podrà enfortir el nostre imaginari col·lectiu i convertir la majoria líquida catalana en una majoria formada, sòlida i central. El cinema en català, l'augment de diaris (en paper i digitals) en català, les aportacions de TV3, 8TV, Catalunya Ràdio, RAC1, la funció clau de les escoles tant en l'aspecte formatiu com de la immersió lingüística, les retransmissions esportives, la potència del món editorial en català, la catalanització del món d'internet, etc., conflueixen en aquest mateix objectiu. La pel·lícula Pa negre d'Agustí Villaronga, el llibre de Jaume Cabré Jo confesso o la música dels Manel són exponents i referents de qualitat i d'accés al gran públic que marquen la pauta a seguir.

4. Un nou model econòmic basat més en l'economia productiva i menys en l'especulació financera, amb una força empresarial i sindical que actuï en clau catalana. Iniciatives com les de FemCat, per exemple, incorporen aquest doble vessant esmentat.

5. Un model internacional de presència en el món.

6. Un pacte pels valors, que aplegui els catalans en un grapat de valors sòlids, ferms, identificables i practicables per la majoria, relacionats amb les maneres de fer, de treballar, de conviure en comunitat, de consumir, de relacionar-nos amb el medi i d'assumir compromisos i complir-los.

En involucrar la gent en un projecte, el que aconseguim és un alt nivell de compromís, la qual cosa fa que la gent cregui que és possible assolir els objectius. I aquí és on intervé el lideratge. El principal mèrit del lideratge democràtic consisteix a exercir-lo de tal manera que més que aconseguir un determinat resultat, aconsegueixi que les persones siguin capaces de confiar en elles mateixes i en llurs possibilitats de tenir èxit, creguin en el repte de conquerir el seu futur, confiïn en les seves capacitats i es lliurin a la tasca de transformació del país.

Els lideratges només tenen sentit des del pressupòsit que la gent considera que és bo que algú generi o inspiri imatges de futur millors, que esdevingui agent transformador de la realitat i que, per fer-ho, emprengui el camí que ho farà possible. És a dir, que les seves visions, decisions i actuacions esdevinguin determinants en moments clau de la col·lectivitat. Que el seu compromís, finalitats i valors encarnin el millor somni per al millor poble. Hi ha tres elements clau en la funció del lideratge: la tasca de construcció de somnis, la tasca de transformació de la realitat i el sentit itinerant de planificar, gestionar i recórrer un procés, un trajecte que faci possible la materialització del somni. Els lideratges que necessitem hauran de saber incloure intel·ligència i voluntat, arguments i sentiments, visió i emoció, passió i entusiasme. Perquè el lideratge implica el triomf de la voluntat però també la mobilització dels sentiments col·lectius.

Catalunya necessita narrar el relat del seu futur, uns nous objectius. Si no vol esdevenir una societat sense destí ha de poder traçar la ruta, usar la brúixola i comptar amb un mapa. Aquesta és la funció dels lideratges, construir participadament un nou projecte de país per a les properes dècades i transmetre a la gent la confiança de la nostra capacitat per arribar-hi. Douglass North ens recorda que el "bon destí" de les nacions depèn de l'eficiència econòmica i el bon disseny institucional, però que només amb això no n'hi ha prou. Cal sobretot que la gent cregui en ella mateixa i en les idees que l'animen. Sense aquesta convicció col·lectiva que permet a la gent saber cap on va, les institucions no funcionen. Sense la idea de projecte comú Catalunya estarà condemnada a la sort real de les anomenades societats sense destí. Per aconseguir un poderós projecte nacional que aplegui voluntats i aconsegueixi impulsar tot el país, són imprescindibles uns lideratges èticament i competencialment bons i uns lideratges polítics, empresarials i socials forts. Sense correm el risc de quedar-nos sense visió i sense horitzó. Catalunya pot aspirar a ser un país d'alta qualitat social, cultural, política i humana. Un país amb identitat, cohesió, integració, creativitat, emprenedoria, innovació i projecció. Només cal que s'ho cregui.