Els votants del 'no', bandejats a la premsa antireferèndum

BarcelonaEn la colossal campanya per impedir que Catalunya triï el seu futur polític, la Consigna Màxima s'ha desplaçat. Si fa unes setmanes es tractava d'escampar la idea que el referèndum no es faria, ara ja som en una fase nova. I, així, la Consigna Màxima –aquella que veus mimèticament reflectida en mitjans només agermanats per l'unionisme– és ara que no s'ha de votar l'1-O de cap de les maneres. Normal: participar en el referèndum, encara que sigui optant pel 'no', és validar la noció que els catalans són els últims dipositaris del seu destí. És un acte d'empoderament, que dirien els 'modernos'. I concedir a Catalunya estatus de subjecte polític.

Per exemple, aquest diumenge 'El Periódico' feia una d'aquelles portades la-veu-del-carrer i triava nou testimonis. Quina frase posava primera? La d'un home que deia: “No votaré, perquè Espanya no és Rajoy i els independentistes cada cop s'hi assemblen més”. Val la pena consignar que, de les nou frases destacades, només dues eren favorables al referèndum –i una altra demanava “urnes legals”– malgrat que el suport al dret a decidir és inequívocament majoritari a Catalunya. 'El País' també externalitza la campanya del 'no votaràs'. En aquest cas, amb efecte trèmolo, ja que és Serrat qui apareix com a primer testimoni destacat de la peça “Escriptors i artistes catalans rebutgen el referèndum il·legal”. La seva frase era: “Jo no aniria a votar a unes eleccions que no apel·lessin a la majoria”. De nou, la tria –ara no d'anònims sinó de celebritats– no és innocent. La clau de les dues peces, però, és el bandejament dels qui votaran 'no': cap titular o destacat per a la seva postura. Conglomerar l'unionisme amb l'abstenció natural de qualsevol votació és una estratègia intel·ligent des del punt de vista tàctic però implica fer –amb perdó per l'embarbussament– un paperot per pura por a la papereta. Amb 'p' de PP.