Les solucions testosteròniques de Cebrián per a Catalunya

Barcelona“No és que no tinguis mitjans, és que no tens ous”. Això és el que li va etzibar Juan Luis Cebrián a Pedro J. Ramírez, la nit del 23-F, després de proposar-li a l'aleshores director de 'Diario16' que tragués també –com 'El País'– una edició especial, com finalment va aparèixer. Aquest duel testicular és un dels assumptes de l'entrevista que, aquest dilluns, publica 'El Mundo' amb el directiu de Prisa.

Però no és pas l'únic passatge regat amb testosterona. Qui va ser primer director d''El País' mostra la seva cara més bel·ligerant amb el procés. Allà on el seu diari aposta pel diàleg, ni que sigui amb propostes fantasma, en aquesta entrevista sembla que la solució al problema català l'hagi inspirat Bud Spencer (o 'El Yoyas', per a aquells lectors de menys de 30 anys). Tot sembla qüestió de 'güebos'. Exemples. Primer: “El problema es que els polítics no s'atreveixen a dir 'o l'actual subjecte de sobirania renuncia a ell, o vostès l'arrabassen de manera il·legal'”. Segon: “El judici a Mas és el resultat de la inacció del govern, que no va voler afrontar el desafiament”. Tercer: “El debat ja no seria quan aconseguiran la independència, sinó quan recuperaran l'autonomia”. Quart: “Es parla d'enviar la Guàrdia Civil i immediatament es diu: 'No, home; la Guàrdia Civil, no'. Doncs, per què no? La Guàrdia Civil està pel que hagi d'estar”. Cinquè: “Diuen: 'Artur Mas, a la presó? Impossible'. No anirà el gendre del rei a la presó? Per què no anirà a la presó Artur Mas?”.

Però seria injust retratar Cebrián només com un 'machote' abrandat. Llegeixin: “Se'm va demanar que deixés de publicar les informacions [sobre Jordi Pujol] i així ho vaig fer. [...] Sempre he cregut que sense un pacte amb el nacionalisme clàssic català, amb la burgesia, no es podia governar Espanya”. I ara els deixo, que estava mirant... 'Y si no, nos enfadamos'.