09/04/2017

La resistència de la caverna a assumir el final d'ETA

2 min
razon 9/4/17

BarcelonaETA consuma un pas més en el seu agònic procés de desaparició. Però els mitjans més afins –o afinats– es resisteixen a certificar la desactivació de la banda. "ETA, sense justícia no hi ha final", posa en portada 'La Razón', amb un dibuix d'una pistola que apunta de cara el lector i on qualifica de simulacre el desarmament. "Burla d'ETA a Baiona: només desvela vuit amagatalls amb 120 armes". I tres tones d'explosius. I milers de detonadors i munició. Però això aigualia el titular. Només 'El País' valida en l'editorial el desarmament. Això sí, ho aprofita per colar un espot del membre del seu consell editorial Alfredo Pérez Rubalcaba. En un 'insert' discutible. El text diu: "Convé recordar que la rendició es va produir en temps de l'executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba". Però resulta que l'anunci de cessament de violència va ser el 20 d'octubre del 2011. I ell ja havia dimitit dels càrrecs de govern el 8 de juliol d'aquell any, per centrar-se en el seu paper de candidat a les eleccions generals.

Si ETA evidencia una ferida oberta a la societat basca, és evident que qualsevol sutura ha de passar per les dues bandes. Però cal anar als editorials catalans per trobar referències a aquesta necessitat. 'La Vanguardia', per exemple, parla de "la imprescindible generositat amb la qual la comunitat ha de rebre i inserir el penedit". El diari, això sí, ho aprofita per deixar anar un parell de frases que fàcilment es poden llegir en clau catalana: "Els nacionalistes bascos, en el seu millor moment. Fonamentals en el desarmament d'ETA i al mateix temps columna vertebral d'Espanya". 'El Periódico' concreta més i esmenta explícitament l'acostament dels presos bascos, cosa que fia a una entonació prèvia del 'mea culpa'. Però, segons certa premsa de Madrid, no es tracta només de vèncer, sinó de rescabalar per humiliació. Mala manera.

stats