PAREU MÀQUINES
Misc 01/08/2013

El recurs fàcil de disparar contra el maquinista

i
àlex Gutiérrez
2 min

No vull menystenir ni un gram la responsabilitat individual del maquinista. Però determinada premsa està jugant al pim-pam-pum amb ell i sospito que ho fa per no haver d'afrontar qüestions políticament més compromeses, com preguntar-se si els sistemes de seguretat eren els que tocaven. Que l'Abc segueixi aquest camí era previsible; que ho faci El País ja sobta més. Mirem els seus titulars de portada: "El maquinista anava parlant per telèfon a 192 km/h" (Abc) i "El maquinista parlava pel telèfon mòbil abans de descarrilar" (El País). I ara comparem-ho amb aquest d'El Mundo : "Una trucada innecessària de Renfe va distreure el maquinista". És a dir, que no és que el maquinista aprofités l'estona per parlar amb la cunyada, sinó que va rebre una trucada interna, de la mateixa Renfe. Evidentment, en tots els diaris quedava clar -bé als subtítols, bé a la informació- que es va tractar d'una telefonada entrant i de la companyia ferroviària. Però, com deia un sarcàstic personatge a la genial Primera Plana, de Billy Wilder (periodista abans que cineasta): "Qui dimonis es llegeix el segon paràgraf?"

'El País' posa la mà al foc per Rajoy

Cosas veredes. Mentre El Mundo fustiga Rajoy, El País mira d'apuntalar-lo, probablement per evitar un mal major (amb bigoti i abdominals, ja m'entenen). Ahir, a l'editorial, hi havia aquesta frase: "No està en qüestió, mai no ho va estar, l'honestedat personal del president del govern, sinó les seves responsabilitats com a tal". Mirem ara aquesta frase del mateix diari, del 15 de juliol: "El responsable de les finances del PP va relatar dues suposades entregues de diner negre a Mariano Rajoy i Dolores de Cospedal". Si tan clara tenien la seva honestedat, ¿no haurien d'haver ignorat el clam de Bárcenas? Publicant-lo, ¿no admetien que, com a mínim, hi ha terreny per al dubte?

stats