La querella contra El Confidencial acaba a casa del director d''El Mundo'
BarcelonaEls periodistes hauríem de fiscalitzar més els que amenacen de querellar-se i no ho acaben fent, perquè l'únic que volen és que aparegui escrit que es defensaran judicialment per suggerir una certa idea d'innocència. Un cop parlava de Cebrián com d'algú que havia amenaçat de querellar-se amb qui el relacionés amb els 'papers de Panamà' (perquè la seva exdona hi apareixia). Doncs bé, finalment ho ha fet i s'ha querellat contra El Confidencial. Però, per un 'lapsus linguae', la demanda no ha arribat a Nacho Cardero, director d'aquest digital, sinó a Pedro García Cuartango, el màxim responsable editorial d''El Mundo', que quan va rebre l'escrit a casa seva va trigar una estona a entendre –suor freda, pulsacions accelerades– que no era ell el querellat. Bé, doncs, per les querelles que no es queden en l'amenaça esbravada. Però, sobretot, cal repassar-ne el destinatari, que després és un embolic.
Anuncis públics
Un dels titulars més estrambòtics que he llegit els últims dies és aquest d'El Español: “Pedro J. penja a Twitter una foto amb Cruz Sánchez de Lara, advocada i activista pro drets humans”. La frase, servida en sec, no dóna cap pista per saber per què el mitjà es fa ressò que el seu director pengi una foto a les xarxes. A dins del text hi ha una frase que intenta aclarir l'assumpte, però que no acaba de fer-ho: “Pedro J. Ramírez ha sortit així al pas de les diferents especulacions que han circulat els últims dies sobre la seva vida privada”. Bé, inferirem que té nòvia nova. Però de la mateixa manera que a Twitter 'retuit is not endorsement' (fer un retuit no és ser favorable al missatge) penjar una 'selfie' no equival a dir que surts amb algú. Tot i que fer que el teu mitjà se'n faci ressò, potser sí que ho és una miqueta.
