15/08/2015

La premsa indulta el ministre Fernández Díaz

2 min
Portada

Sis editorials d’aquest dissabte versaven sobre la compareixença del ministre de l’Interior —o de l’Anterior, en la seva actual —, però cap en demanava la dimissió. Qui més s’hi acostava era El País, que feia un subtítol florentí i lampedusià: “S’entén la sol·licitud de dimissió del titular de l’Interior, encara que sigui només per un acte de negligència injustificable”. Però, més enllà d’entendre-la, ¿la comparteixen? El Mundo qualificava en el títol del seu text d’“insuficients” les explicacions i de “reprovable” la reunió. Però de seguida hi posava la Talquistina: “L’exigència de dimissió formulada per l’oposició s’endevina prematura, tenint en compte que encara no s’ha pogut demostrar que el ministre fes de mitjancer”. El Periódico també criticava, però no rematava. “Febles explicacions de Fernández Díaz”, es titulava l’editorial. La Vanguardia, en canvi, mirava de nedar sense esquitxar. Titulava “La compareixença de Fernández Díaz”, amb neutralitat absoluta, i deia: “No hi ha, de moment, constància que [es parlés a la reunió d’alguna cosa més que de la seva seguretat]. Però [...] no sembla desmesurat afirmar que el ministre de l’Interior ha comès un error polític greu”. I, aleshores, hi ha els fidels escuders. L’Abc almenys titllava la reunió d’“inoportuna”, tot i que de seguida assegurava que les crítiques de l’oposició van ser “desmesurades” i “exagerades”. Però el premi Sancho Panza del dia se l’enduia La Razón, que al títol de l’editorial qualificava les explicacions de “convincents” i, al text, deia que la reunió “no té res d’estranya”. I acabava així: “La seva bona fe, segons sembla, no casa bé amb els que furguen a la recerca d’escàndols [...]. No hi ha res. Només una gestió honrada i èticament impecable”. Hi ha festes de l’escuma que no gasten tant de sabó.

stats