Com cada cop que les entitats Mas i Rajoy són a menys de cinc quilòmetres de distància, els mitjans van activar dijous la maquinària de capturar en titulars i fotografies els ets i uts d’aquest ball polític, pura sarabanda. Els diaris catalans tendien a constatar que l’un havia ignorat l’altre i viceversa. El dibuixant Toni Batllori, a La Vanguardia, ho clavava quan deia que, en realitat, encara que coincidissin en el temps i en l’espai, serien incapaços de coincidir en qualsevol altra cosa. En canvi, els diaris de Madrid ho explicaven de manera ben diferent. Hi havia un culpable del desencontre: Mas, a qui retrataven pràcticament com un pròfug.
El País, per exemple, abonava la tesi de Mas-a-la-fuga amb el titular: “Mas no es va quedar ni per saludar”. A La Razón escalfaven el verb per obrir pàgina amb “Mas fuig de Rajoy després de clamar pel diàleg tot i coincidir en un fòrum”. En el titular de l’ Abc, el president català “esquiva” Rajoy i al text ho fa “d’una manera precipitada i pel·liculera”. Hi havia, tanmateix, una versió alternativa: la d’ El Mundo i el seu titular “Rajoy va evitar Mas en un acte empresarial”. Però en aquest cas, en què l’evitador era Rajoy, no quedava com un covard o un maleducat. Per obra i gràcia del subtítol, això s’interpretava en aquest cas com una mostra de fermesa: “El govern espanyol fa palès que no parlarà amb el president fins que suspengui el referèndum il·legal”. L’editorial insistia en aquesta tesi, que va a contracorrent de la resta del quiosc madrileny: “Rajoy escenifica la ruptura amb Mas davant dels empresaris catalans”. La portada d’ El Mundo, per cert, mostrava Rajoy i Mas, en dues fotografies, amb el mateix fons i enquadrament. Preses, esclar, amb l’hora de diferència amb què tots dos van parlar. Però mentre que a Rajoy se li veia la cara, Mas era només una silueta capcota. Evidentment, no era una elecció casual.
Àlbum de titulars
“Mato obliga per llei els nens a fer feines de casa” (Libertaddigital)
