El periodisme psicològic i telepàtic de l’‘Abc’

BarcelonaCrec que la política s’explica sovint de manera incompleta perquè es deixen de banda els factors estrictament psicològics dels seus actors. Hi ha moments que per entendre els líders resulta més útil l’anàlisi literària –o sigui, avaluar-los com a personatges– més que no la lògica estricta i l’anàlisi racional. Dit això, colar especulació psicoanalítica com si fos periodisme informatiu és inadmissible. És el que feia l’'Abc' amb aquesta portada de diumenge: “L’obstinació independentista torna a Puigdemont un president «sol, insegur i desconfiat»”. El titular de dins tornava a ser una sessió de divan a tres euros el plec de fulls: “Puigdemont, sense equip i encegat per completar la seva única missió”. Ja se sap que l’independentisme no pot ser mai fruit d’una reflexió serena: sempre és una tara que l’obstinació s’encarrega d’estrafer. Però no es pot esperar gaire més d’un diari que obria aquesta setmana una altra portada amb el titular: “El record de Barcelona’92 evidencia la ruïna moral del secessionisme”, més proper al cunyadisme de cigaló que al periodisme de dades.

Sigui com sigui, estaria bé saber qui qualifica Puigdemont de “sol, insegur i desconfiat”, ja que la seva valoració ha merescut honors de portada. Però, com era de preveure, a l’interior no es desvela el misteri i es diu: “Així el defineix una persona que el coneix, en l’àmbit personal i en el polític, des de fa anys”. O sigui, ves a saber. Ni tan sols s’afirma que sigui del seu partit ni del seu cercle proper actual. Un ressentit de segona fila podria encaixar amb la descripció.

També mereix comentari el subtítol: “A la Generalitat saben que només els radicals sobreviuen al seu costat”. El periodisme telepàtic ataca de nou. Tan fàcil com és explicar què pensa la gent sense demostrar que ho has preguntat i encara hi ha qui es molesta a enviar reporters al carrer.