Si una parella es baralla, culpa de l'independentista

Barcelona"Escoltar el mateix noticiari acabaria sens dubte amb el seu matrimoni". Parlem de la Gisela i el Dani. Ell 'indepe', ella unionista. I ens els presenta 'El Mundo' com a exemple de "l'osca caïnita que el procés independentista i el seu referèndum estan marcant en moltes llars de Catalunya". La introducció és de traca: "Ens vam posar en contacte amb unes vint famílies en les quals sabíem que la qüestió està enfrontant i trencant els seus profunds llaços d'afecte i històries molt íntimes. Només dues es van deixar fotografiar, amb valentia, perquè quan un trenca l'espiral de silenci i el sentit grupal a Catalunya sap al que s'exposa: que imprimeixin el teu nom en una diana a la porta de casa". A veure, i perdonin si em poso en mode doctor Corbella. Si la discrepància és saludable, això pot animar la relació: res més avorrit que un matrimoni on tots dos pensen el mateix, mimètics. Però si un contrast d'opinions acaba sent intolerable per a una parella fins al punt de no poder-ne parlar, una separació pot semblar una sortida raonable.

Tot això, esclar, al diari li importa una figa: del que es tracta és de dramatitzar i disseminar el marc mental que supura tota la peça: abans que 's'inventés' l'independentisme això no passava i les famílies catalanes vivien en harmonia, sense que cap tema pertorbés la pau. A les sobretaules, de fet, no discutíem: posàvem el cap sobre el plat, ja buit d'escudella, i deixàvem passar mitja hora.

Perquè en aquests tipus de peces roïnes queda clar que la culpa de la divisió sempre, sempre, és del catalanista, per començar a pensar coses rares i tenir idees pròpies. Per això no hi falta mai, per exemple, alguna referència a La Gran Abducció. Com aquesta cita de la Gisela: "Penso en com n'és, d'intel·ligent, el meu marit, i no entenc per què es deixa portar per una cosa tan irracional". El sentit grupal, ja saben: el ramat i la tribu. Discurs d'odi disfressat de tragicomèdia costumista.