Una ombra de nas eloqüent i un titular retràctil

Barcelona¿Són comparables els populismes de Grècia i Espanya? La resposta de la caverna és clara i diàfana: només quan les coses van mal dades al país hel·lè. Durant la setmana en què Syriza va guanyar les eleccions, es van aturar les comparacions amb Podem. Poc després, quan la troica va començar a collar fort fins a fer-los saltar les molles, van tornar els paral·lelismes. I així fins avui. Titular de l’Abc: “La fractura populista a Grècia força Tsipras a dimitir”. El de La Razón: “Tsipras dimiteix i assumeix el fracàs del populisme europeu”. Són titulars que busquen l’efecte contagi. El tractament informatiu de tots dos diaris inclou abundància d’adjectius sobreactuats. Deu ser una tàctica efectiva, perquè Pablo Iglesias ha tret del frontis del seu Twitter aquella fotografia en què acompanyava Tsipras. Mentrestant, la portada d’El Mundo demostrava allò de la imatge i les mil paraules. La seva foto de portada mostrava Alexis Tsipras i la seva ombra, projectada en una columna. La superfície angulosa en distorsionava la perspectiva i l’ombra apareixia amb un nas inusitadament llarg. L’associació d’idees és subliminar i, per tant, poderosa: el primer ministre queda equiparat a Pinotxo. A la premsa catalana, el titular més pirotècnic va ser el d’El Periódico: “Tsipras la torna a armar” (“Tsipras la vuelve a liar”, en la versió castellana). Però va tenir una vida breu: van piular la portada a la nit i, minuts després, en feien circular una de nova, amb un titular menys informal: “Tsipras va a les urnes”. Potser es podria instituir que aquestes edicions de mitjanit acceptin titulars més troneres. L’únic inconvenient és que, ni amb aquest permís de relaxació, se superaria el mític “Desgrècia” o el “No Podem ser Grècia” (amb la P majúscula, per si no s’entenia) de La Razón.