04/03/2016

Els nervis serens (o la serenor nerviosa) de Cristina

2 min
La infanta Cristina només va contestar les preguntes del seu advocat, Pau Molins.

BarcelonaLa infanta Cristina, assessorada pel seu nodrit equip, només va respondre les preguntes de la defensa i va deixar que Manos Limpias recités al vent les seves qüestions. Això ha estat interpretat de manera molt diferent. Per a l’editorial d’'El Periódico', “les preguntes que va haver de sentir no van impedir que els que seguien la sessió poguessin fer-se una composició de les activitats de la firma Aizoon i de la relació del matrimoni amb aquesta empresa familiar”. En canvi, 'El País' atacava l’acusació particular: “L’advocada va aprofitar l’ocasió per plantejar durant més de mitja hora una bateria de preguntes que res tenien a veure amb els càrrecs dels quals s’acusa la infanta”. L’editorial lamentava l’“enfilall d’increpacions” i que s’hagués sotmès Cristina a “pena de telenotícies”. El més interessant, en jornades com aquestes, són les infiltracions literàries: els intents d’arrodonir el relat amb indicacions més o menys subjectives dels estats d’ànim. Màbel Galaz, a 'El País', deia que “els nervis del moment es van reflectir en un constant parpelleig, convertit quasi en un tic”, i que “la veu [de Cristina] no va ser l’habitual”. A una altra peça, firmada pel seu company Iñigo Domínguez, hi ha acotacions clarament més calmoses, com ara “molt amable i amb un sentit de l’humor trist” o “abatuda però serena”, tot i que també admet “un moment de desfiguració del rostre amb una profunda angoixa”. L’article inclou un destacat desconcertant: “En acabar el tràngol, el seu marit quasi la va abraçar, després de setmanes de fredor”. Ignoro com es quasiabraça una persona: ¿topant pit amb pit, amb els braços en perpendicular al cos? Les cròniques de color són la salsa del periodisme. Però l’amplificació selectiva del detall és una aixeta per a l’arbitrarietat.

stats