01/03/2016

La negativa a admetre que la condemna a Otegi va ser injusta

2 min
Arnaldo Otegi fa el seu primer discurs des de l'exterior de la presó de Logroño

La condemna a Otegi va ser injusta. Expressar això és compatible amb censurar els crims d’ETA. Però els mitjans espanyols, en la seva lluita pel relat, han foragitat d’aquest assumpte tota la gamma de grisos, quan resulta evident que la pau completa al País Basc no arribarà mentre el discurs es polaritzi obsessivament cap al blanc i el negre. A Madrid, El País és el més moderat. En el subtítol de l’editorial, renya Otegi: “El líder de Sortu té l’oportunitat de reconèixer que callar va ser un crim”. Però admet que parla en termes morals, i no judicials, ja que cap al final admet que el líder basc “abandona la presó a la qual potser no hauria d’haver estat condemnat”. Potser. Cinc anys enrere, el diari tenia menys dubtes. O així es desprenia de l’editorial publicat el 17 de setembre del 2001 (“Considerar sense més ni més que Otegi és i segueix sent dirigent d’ETA resulta bastant increïble i fins i tot contradictori”) o el del 28 de novembre d’aquell mateix any (“Resulta incoherent que Otegi fos condemnat a 10 anys de presó per pertinença a ETA just en el moment en què se separava de la banda mitjançant la proposta per la qual va ser processat”). Aquest “potser” escrit l’any 2016 pretén ser magnànim, però resulta feridor.

Mentrestant, la caverna seguia negant la possibilitat de saldar comptes amb la societat, un cop complerta a la condemna. La Razón, per exemple, reproduïa la sentència per la qual es va condemnar Otegi pel segrest d’un directiu de Michelin. Era l’any 1979. El Mundo també treia el tema, titulant: “L’altre alliberament d’Otegi”. L’Abc, a l’editorial, assegurava que “el compliment temporal de les responsabilitats penals no esgota els deutes dels terroristes amb la societat”. Qui administra el deute, doncs, si no és la justícia? La pregunta és retòrica.

stats