12/03/2017

A mi també em faria il·lusió que presentéssiu una sèrie en català

2 min
A mi també em faria il·lusió que presentéssiu una sèrie en català

Em faria il·lusió presentar una sèrie en català. Si hi ha una bona idea, no veig una raó per no fer-ho. És bo descentralitzar, sigui en català o en qualsevol altre idioma de l’Estat”. Són paraules de Domingo Corral, el cap de ficció a Movistar+, pronunciades aquesta setmana durant la presentació de Félix, una sèrie que roda -en castellà- Cesc Gay. Em sap greu, però em veig en l’obligació moral de revelar-li a aquest executiu alguna d’aquestes raons per les quals no hi ha sèries en català a la seva plataforma i que ell, aparentment, no encerta a veure.

El motiu primordial -i ja em disculparan el to- és que a Canal+ (o ara Movistar+) el català no li ha importat mai un rave. Només s’inclouen subtítols en català de sèries internacionals perquè la Generalitat els paga en bona part: 85.000 euros a l’any, ens costa. De fet, si ara s’han llançat a produir sèries espanyoles a mansalva no és pas per un desig arravatat de fomentar la ficció pàtria. És, senzillament, l’intent de fer front a la pèrdua de títols que comporta el fet que la HBO, Amazon o Netflix -grans proveïdors tradicionals- s’hagin establert pel seu compte a Espanya i les noves sèries les ensenyin en exclusiva a les seves pròpies plataformes.

Telefónica va pagar 700 milions per les accions que Prisa tenia encara de Canal+. Més enllà de canviar-ne el nom i sacrificar una marca que estava present en el món televisiu, ¿quin és el balanç televisiu? Una pista: el desembre de 2016 tenien 4.000 abonats menys que el desembre del 2015. Amb aquest panorama, el rodatge de sèries en català difícilment figurarà entre les tres-centes quinze primeres prioritats del grup.

Félix podria haver sigut la gran sèrie en català de Movistar. Dirigida per Cesc Gay, amb guió de Tomàs Aragay, rodada a Andorra, amb Pere Arquillué entre els protagonistes... què més fa falta? Doblar un episodi costa uns 6.000 euros. Com que aquesta producció tindrà 8 episodis, tenir les dues versions implicaria només un sobrecost de 48.000. Això representa tan sols el 0,07% dels 70 milions que asseguren tenir per fabricar ficció espanyola.

Temo, doncs, que les paraules de Corral siguin el clàssic brindis al sol, pronunciat per cortesia. Potser expressa un desig sincer: no dic que hi hagi cinisme necessàriament. Però la realitat és que el canvi radical en la presència del català en la televisió de pagament difícilment arribarà des de la bona voluntat de les cadenes. Calen lleis que garanteixin el reconeixement de la pluralitat lingüística de l’Estat. O lleis pròpies catalanes i el poder per aplicar-les, esclar.

stats