07/05/2017

I, després de les endevinalles, els trencaclosques

2 min
I, després de les endevinalles, els trencaclosques

BarcelonaEl pescaclics ('clickbait', en anglès) és aquella pràctica que consisteix a escriure titulars que, en comptes de donar la informació bàsica, només exciten la curiositat, per la via tramposa d'amagar alguna dada essencial. Aquesta pràctica de jugar a les endevinalles sorgeix d'un cercle viciós: si un titular circula per la xarxa i és compartit però no genera una visita a la pàgina web del mitjà en qüestió, qui ha produït la notícia no en treu cap benefici. (Ara bé, hauríem d'assumir que si una notícia s'esgota en el titular, potser no mereix gaire més atenció dels nostres lectors.)

En tot cas, detecto una nova tendència en aquesta línia: les fotos misterioses. Miro el portal 'Ecoteuve', per exemple, i hi trobo la notícia "Reapareix el nen del mític anunci 'Hola, soy Edu…'". La foto, a la portada digital, és un mosaic pixelat que impedeix veure quina cara fa el noi. Si vols veure-la… hi has de fer clic. Més avall, hi trobo: "Bigote, sense bigoti: s'afaita per primer cop en dotze anys". I, altre cop, una foto pixelada. Si vols veure-la… hi has de fer clic. I, encara més avall, hi ha "Corredera s'atreveix a posar per primer cop en banyador". Efectivament: la foto són només quadradots de coloraines. I, per veure la imatge de debò –com he fet jo per estrictíssima obligació professional– hi has de fer clic. La sublimació d'aquesta tendència és clara: que una notícia tingui alhora una fotografia pixelada i un titular que no dona la informació. I aleshores ja podem imaginar el pas final: la unificació de totes les webs virals –barallant-se en el fons per les engrunes cada cop més escasses que deixa Facebook– i la seva conversió en un únic i gegantí 'lorem ipsum' clicable que dirigeixi al vídeo de gatets definitiu.

Si no fos que, a la llarga, un mitjà no necessita clicadors, sinó lectors. Que no és el mateix.

stats