Un curiós mètode per fer-li pujar els colors al ‘Wall Street Journal’
BarcelonaEl prestigi de 'The Wall Street Journal' passa per un moment complicat, des que és percebut com poc fiscalitzador de les bajanades del president Trump. El director, Gerard Baker, manté una amistat amb la família que incomoda part de la redacció. Això segurament explica que la versió completa de l’entrevista mantinguda pel mitjà amb Trump l’hagi publicada... 'Politico'. Resulta que el 'WSJ' només va publicar extractes de la seva conversa amb el president, la qual cosa és sorprenent, tenint en compte que la resta de mitjans, quan tenen la sort de poder entrevistar l’ocupant del Despatx Oval, en publiquen fins a l’última lletra. Que hi havia mal rotllo intern és evident: el director adjunt, Matt Murray, va alertar la plantilla que filtrar l’entrevista seria considerat un trencament de la confiança.
L’amenaça ha estat vana i, en l’entrevista completa, es pot llegir com el director, Baker, parla amb Ivanka Trump sobre les festes als exclusius Hamptons. O com gasta part del seu temps a l’oficina presidencial comentant amb Trump l’actuació de Jordan Spieth a la final de l’Open britànic de golf. També han quedat fora de l’entrevista publicada algunes digressions d’aquestes que fa el president americà i que aporten informació. Concretament, la informació que està com una regadora. Per exemple, hi ha un moment que es mostra embadalit per quanta població tenen alguns dels països que visita (una dada que, tenint en compte la badoqueria de la resposta, sembla que acaba de descobrir tot fent de mandatari).
¿S’imaginen, per posar un exemple totaaaalment a l’atzar, poder comparar una entrevista a Rajoy publicada a 'La Razón' amb el que realment va ser la conversa íntegra? Ni crònuts, ni aquesta bajanada dels 'alvolattes', consistent a servir cafès en alvocats (juro que això existeix). ¿Per què sempre importem el més absurd dels EUA?
