Els beneficis de no haver de contrastar

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós, segons van assegurar a aquest diari fonts de la família. // Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera, revela un estudi de l’Idescat. // “De totes les coses que empenyen els homes a llançar-se al mar, el desastre més comú, segons he après, són les dones”, va dir un home. // Els vidents poden veure que el color del temps és el blau de la tristesa (però nombrosos científics contactats per aquest rotatiu neguen que el temps sigui de cap color). // És una veritat universalment coneguda que un home jove en possessió d’una bona fortuna ha de voler una esposa, tot i que l’Institut Català de les Dones es mostra contrari a aquest precepte. // Algú (a qui aquest diari no ha pogut identificar) devia haver calumniat Josef K., perquè sense que hagués fet cap mal (segons diverses fonts consultades) un dematí varen anar a arrestar-lo (per causes que tampoc no han pogut ser aclarides). // Era un home vell que pescava sol en un esquif al corrent del Golf i feia ja vuitanta-quatre dies que no pescava cap peix, afirmen diversos testimonis de la zona, tot i que cap d’ells aporta proves d’haver-se passat efectivament vuitanta-quatre dies controlant les activitats de l’home de l’embarcació.

I ja paro. Els periodistes som vistos sovint com els germans pobres dels escriptors. Probablement hi ha motius per fer-ho. Ara bé, em reconeixeran que juguem -des del punt de vista literari- amb una mà lligada a l’esquena: això d’haver-ho de contrastar tot és una murga! O sigui: felices lectures de Sant Jordi, estimats.