18/09/2017

Quants gegants hi caben a la pantalla del mòbil?

2 min
Quants gegants hi caben a la pantalla del mòbil?

Disney trenca amb Netflix perquè vol distribuir els seus continguts directament. La CBS vol expandir arreu del món el seu servei de vídeo a la carta: 9.000 episodis de sèries, que inclouen produccions com The good fight i la nova Star Trek, fetes específicament per a la divisió digital. El canal FX assaja també una marca pròpia online, en què hi ha els seus continguts sense anuncis, fàcilment exportable a tot el món. Apple invertirà 1.000 milions de dòlars a produir contingut original. Són notícies només de l’últim mes que marquen la mateixa tendència: els productors de continguts no volen dependre de tercers per distribuir la seva mercaderia.

Fins fa quatre dies (o dues temporades) la televisió de pagament es consumia abonant-se a una gran plataforma -generalment una teleco - que servia sèries de múltiples procedències, al costat d’esports, pel·lícules i canals de farciment. La proliferació de serveis com HBO, Netflix, Amazon i similars ha trencat això. En un primer moment, semblava una bona adequació del model de negoci als temps: la sobreabundància de l’era digital afavoreix que cadascú pagui només estrictament pel que consumeix. Però això és possible fer-ho tan sols si hi ha quatre o cinc grans operadors: cadascú acaba omplint el cistell a partir de les seves preferències, a raó d’uns deu euros per cada plataforma contractada.

Ara bé, què passarà si la proliferació de plataformes ens porta a 15 o 20 marques potents? És l’escenari al qual sembla que s’encamina el sector, i que comporta preguntar-se què faran gegants com Netflix. ¿Produiran encara més per suplir les sèries d’altres companyies que deixaran de tenir quan se les distribueixin elles mateixes? ¿Abaixaran preus, ja que tindran un catàleg minvat? ¿I l’usuari? ¿Tindrà l’humor d’avaluar una vintena de serveis per decidir quins tres o quatre es queda?

No seria estrany que les grans telecos -que al final sempre guanyen- aconseguissin fer un roda el món i torna al Born de manual, oferint agrupacions de canals, més o menys modulables. I encara falta saber si Google també hi entra.

De tot plegat, el que més por em fa és que s’imposi una política de rendibilitat immediata. I que les sèries minoritàries o de cocció lenta pateixin. Si hi ha moltes plataformes en joc, cadascuna lluitarà per tenir un títol estrella amb el qual captar nous abonats. Haurà de ser una sèrie que enganxi immediatament. Adeu a la lentitud de Mad men o a la sequedat de Breaking bad, dues ficcions que van tenir una primera temporada d’audiències discretes. Benvinguts a la igualació per baix.

stats