PAREU MÀQUINES
Efímers 09/04/2014

Quantes vegades pot enterrar la premsa el procés?

i
àlex Gutiérrez
2 min

Ahir era el DDN (Dia Del No) i part de la premsa de Madrid fantasiejava amb el somni que la votació del Congrés avortaria la cursa sobiranista catalana, com va passar en el seu moment amb el frustrat pla Ibarretxe. L’Abc feia un fotomuntatge amb un final de via de tren sobre el qual hi havia un lleó de les Corts i el titular “Final de trajecte”. Engreixa la llista -ja referida aquí en anteriors ocasions- de portades Nostradamus, com aquella de La Gaceta que deia que al procés català li quedaven 48 hores de vida. La portada de l’Abc la contestava l’acudit de Toni Batllori a La Vanguardia : dos lleons que flanquegen l’entrada al Congrés rugeixen Turull, Rovira i Herrera. “Tranquils, només volen impressionar-nos”, diu la d’Esquerra. També El País desmentia la portada de l’ Abc, quan anunciava en primera pàgina que “Mas obrirà quatre vies cap a la ruptura tot i el veto del Congrés”. A dins, el titular era “L’independentisme seguirà endavant tot i el no rotund del Congrés”, que (potser involuntàriament) admet que l’escalada sobiranista no és un experiment de despatx sinó un moviment social.

La Vanguardia i El Mundo, per la seva banda, col·locaven en portada el brindis entre Mas i el príncep, que aquest últim va fer “per Catalunya i per Espanya”. Però cap dels dos brindateurs mira l’altre, com mana el primer fascicle de qualsevol curs de seducció per entregues. El titular no arreglava el llenguatge corporal de tots dos, que suggeria alguna cosa del tipus Tu a Boston i jo al Matarranya.

Finalment, La Razón i El Mundo assenyalaven que la majoria de diputats catalans votaran no a la consulta. Entre tota aquesta gesticulació política i mediàtica aquest és un dels pocs arguments que crec que s’incorporaran en el debat dels pròxims mesos.

Àlbum de titulars

“Un congressista despatxa la subordinada a qui va besar però diu que es presentarà a la reelecció, ja que tothom l’estima molt” (Variety)

stats