Miserables consells a Candela Peña
Els diaris de la dreta espanyola tenen el col·lectiu del cinema entravessat des del "No a la guerra" i allò de la cella. No importa que l'última gala fos descafeïnada i que els dards que es van llançar tinguessin -Candela Peña i José Corbacho a banda- punta tova de goma. La Razón recomanava a Peña que anés al jutjat si era cert que, com va dir, el seu pare va morir en un hospital públic sense aigua ni mantes. Idèntic i miserable suggeriment li feia l' Abc . El més bel·ligerant era Libertad Digital , amb un pòquer de titulars: "Molta política i poc talent en una altra gala avorrida", "El xovinisme curt de gambals del cinema espanyol", " Blancanieves arrasa entre rutina i enganxines" i "Gran ridícul per una confusió amb els sobres". I això que les nominades anaven de tsunamis, artistes, models, policies fanfarrons i contes de fades. El dia que els cineastes afrontin de debò -a les pel·lícules, no als discursos- la crisi econòmica i moral que assola Espanya, aquell dia en parlem.
L'espionatge enfronta ja els mitjans
El dossiergate no escampa només zitzània entre els partits: també els mitjans comencen a donar/rebre cops de colze. Ahir el director de Nació Digital , Salvador Cot, es defensava d'una informació apareguda diumenge a El Periódico en què es suggeria que havien rebut una filtració dels espies (la que revelava que Joana Ortega havia falsejat el currículum). "És una falsedat com una casa de pagès -explicava Cot-. El Periódico va tan despistat que només les ganes de trobar conspiracions intraconvergents els han pogut moure a escriure aquesta estupidesa". Jo no sé si el CNI està al darrere o no d'aquest afer. Però m'hi jugaria un centre de flors que, a hores d'ara, deuen estar cargolats de riure.
