Habemus Papam x 2 (per molt que digui 'La Razón')
Les portades de la premsa d'ahir permetien veure amb claredat quins països són el centre del catolicisme. Tots els diaris catalans, espanyols, italians i argentins -ah, arribistes!- situaven a la primera pàgina la trobada entre Ratzinger i Bergoglio. En canvi, ho feien només alguns llatinoamericans, només el Tagesspiegel alemany i cap dels francesos o anglesos. I això que la imatge, al marge de creences, era potent, cinematogràfica. I històrica: l'últim papa dimissionari és de segles abans que s'inventés la fotografia. El Mundo i El Periódico (en castellà) s'agafaven a aquesta idea i coincidien amb un "Lo nunca visto ", que té ecos de cantarella de fira poc adient amb la delicadesa de la bipapal abraçada. Bipapal amb permís de La Razón , que al títol de l'editorial ens advertia amb un "Solo hay un Papa en Roma ", que deixa molt a tir per als diaris laïcistes el més punyent " Papa no hay más que uno ". A veure quan triguen a caure-hi.
El tabú de Hitler
El País va retirar ahir de la web un article del catedràtic Juan Torres López adduint un "error en les tasques de supervisió". La columna en qüestió no era gens vidriòlica. En realitat, només tenia una paraula conflictiva, concretament a la frase: "Merkel, com Hitler, ha declarat la guerra a la resta de continent, ara per garantir-se el seu espai vital econòmic". Hitler segueix sent el gran tabú a la premsa. La legislació actual protegeix la llibertat d'expressió i permet dir-ho quasi tot a quasi tothom. Menys nazi, ja que això equival a penjar-li un delicte a l'interfecte. Però la cosa s'està relaxant: al gener, El Mundo només va haver de pagar un euro simbòlic per dir que Garzón "interroga com un nazi".
