Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Entrevistant Navarro: el que compta són les fotos

Tant La Vanguardia com El País entrevistaven ahir Pere Navarro. Paga la pena fixar-se en la carcassa de les entrevistes. Com ara les fotos. A El País , Navarro sortia en una taula de bar i el fotògraf es complaïa mostrant que ningú no l'acompanyava. Dos terços de l'enquadrament eren pura solitud. I ell, amb la mirada a l'infinit. On mirava? Chi lo sa . A La Vanguardia , en canvi, sí que mirava de cara, però li feien aguantar un paraigua i el posaven a la intempèrie, envoltat de dues masses de color negre a banda i banda, que l'encaixonaven i afegien tensió. "Pere Navarro, dijous, dia de l'entrevista, protegint-se de l'aiguat", resava el peu de foto, metàfora pura. L'entrevista la firmava Jordi Barbeta i és significatiu que, de les 376 línies de la peça, les preguntes ocupessin ni més ni menys que el 37%. No ho critico: els polítics fan uns tours mediàtics -de ràdio en ràdio, d'entrevista en entrevista- tan llargs que costa molt treure'ls una declaració nova que sigui valuosa i transcendent. Sovint, el lector en treu més suc llegint les preguntes que les respostes. Les preguntes despullen el polític i l'enforcall en què està. I despullen també les intencions del diari, esclar.

Al racó de pensar

ALFONSO USSÍA. SOBRE EL PRESUMPTE AFER ENTRE GARZÓN I KIRCHNER, A 'LA RAZÓN'

"A l'Argentina, al cim del poder, la vida és dolça. Però cal pagar el tribut de besar Botox, que no és impost lleu. Garzón no està per a mitges tintes. O portada a tots els mitjans, o res, a seguir assessorant".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF