09/10/2017

Denunciant el nacionalisme (sobre un mar de banderes)

2 min
La manifestació a Barcelona

Barcelona1. El nacionalisme banal de què parlava Michael Billig s'expressava en tota la seva magnificència a les pàgines 18 i 19 del diari 'El País'. Allà hi havia un titular a partir d'una cita de Carlos Jiménez Villarejo: "El nacionalisme és una ideologia reaccionària". La foto que acompanyava la peça tenia dos colors dominants: el 'roji' i el 'gualda' de les banderes que feia onejar la concurrència.

2. 'La fi del silenci' és el titular d''El Periódico', que fa portada-abric, amb una foto que s'estén per la contraportada. Quan dos milions llargs de persones s'han jugat la pell per intentar votar i volen suprimir la seva veu, parlar de silenciats resulta, com a mínim, cínic.

3. Madrid no perdona que 'La Vanguardia' navegui en la moderació. Ahir el Twitter del diari adoptava com a frontispici una imatge de la manifestació, fent-se-la seva. Devia ser la reacció a l'article d''El Mundo' de dos dies enrere, que consignava moviments dins la Diputació de Grandesa –l'òrgan que representa els títols nobiliaris– per retirar-li el títol de comte a Javier Godó, editor del diari, "por traición a España y notoria villanía", tal com diu la carcúndia promotora de tan tronada campanya.

4. "No som racistes, però som els líders entre els racistes". Això deia un helicòpter de Fox News, en una paròdia dels Simpsons. De la mateixa manera, i malgrat el rerefons antidemocràtic, la marxa no va ser feixista, però sí que va ser la preferida dels feixistes. Els incidents –que n'hi va haver– han estat silenciats o minimitzats pels mateixos que en el seu moment van negar la violència policial.

5. Es parla de manifestació "contra el separatisme" o "per la Constitució". Però això són postures que es van poder expressar l'1-O. El que vam veure diumenge va ser una marxa per impedir que l'assumpte es pugui votar civilitzadament. La principal victòria d'ahir, doncs, és de relat: naturalitzar –banalment?– la urnafòbia.

stats