Batuda de la gossada groga per devorar Jeremy Corbyn

Aznar era el rei de les dicotomies tramposes: o estàs amb les víctimes o estàs amb els terroristes. Polarització demagoga amb la qual s'esquivava aquesta altra dicotomia: o estàs amb els qui volen resoldre el conflicte o estàs amb els qui ajuden que es perpetuï.

Una narrativa semblant és la que aplica la premsa britànica amb aquestes eleccions. Tothom qui no es doblega al primari discurs contra el terrorisme (vence'l per la força, sense atendre a les causes que el generen) és automàticament còmplice dels autors dels atemptats. (No ho és més qui magnífica el terror?). El bonisme ha fet molt de mal, però el discurs bel·ligerant no està demostrant ser capaç d'aportar millors resultats.

El 'Sun' de Murdoch obre portada amb "Els camarades jihadistes de Corbyn", a compte d'un míting del laborista on van ser vistos musulmans suspectes d'escampar el discurs de l'odi contra Occident. El 'Daily Mail' escriu "Apologetes del terror" sobre les fotos de Corbyn i els seus companys de partit John McDonnell i Diane Abbott. "Han dedicat les seves vides a fer-se amics dels enemics del Regne Unit i a minar les institucions que ens permeten dormir tranquils", escriuen a l'editorial. I el 'Daily Express' titula amb un prec: "Voteu May o anirem al desastre". Ai, que és dur, mantenir el xenòfob Brexit!...

Hi ha debat possible sobre quina és la manera més efectiva de lluitar contra l'islamisme radical (i els preus directes i indirectes que cal assumir per a cada opció). Però és un assumpte prou seriós per enfrontar-se a aquesta qüestió amb 'fair play' polític. Enviar la gossada groga a igualar els representants de mig país amb els terroristes és vil. I covard. Que, curiosament, és una de les accepcions de la paraula 'yellow', o sia, groc.