FINANCES PÚBLIQUES
Misc 20/12/2013

La llei obliga l'Estat a compensar la Generalitat per l'impost als dipòsits

El govern central ha decidit no pagar aquesta partida tot i que la Lofca el força a fer-ho

i
àlex Font Manté
3 min
El conseller Mas-Colell amb el ministre Montoro,  dimecres.

Barcelona.Ja fa més d'un any que la Generalitat va aprovar formalment la creació d'un impost sobre els dipòsits bancaris, però encara no l'ha pogut cobrar perquè, de manera gairebé simultània, el ministeri d'Hisenda va crear un impost idèntic, cosa que va bloquejar el tribut creat a Catalunya. De tota manera, la Generalitat tenia l'esperança de rebre una compensació del govern espanyol. L'Estat, de fet, va pagar aquesta compensació a Andalusia, Extremadura i les Illes Canàries, unes comunitats on feia més temps que s'havia implantat la taxa sobre els dipòsits bancaris. Aquest dimecres, però, Hisenda va confirmar a la Generalitat que no li pagarà cap compensació. I tot això malgrat que la llei l'hi obliga.

La llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, la Lofca, estableix que en cas que el govern central i els autonòmics tinguin un mateix impost, prevalgui el de l'Estat. Tot i així, aquesta norma també especifica clarament que quan el govern central creï un impost que en neutralitzi un d'autonòmic prèviament existent, l'Estat està obligat a pagar una compensació a l'autonomia afectada. L'article 6.2 de la Lofca afirma: "Quan l'Estat [...] estableixi tributs sobre fets imposables gravats per les comunitats autònomes, que els suposin una disminució dels ingressos, [l'Estat] instrumentarà les mesures de compensació o coordinació adequades a favor de les comunitats".

La Generalitat defensa que va crear l'impost abans que l'Estat i que, per tant, té dret a cobrar la compensació. L'Estat diu el contrari, i com que no es posaven d'acord el cas va acabar al Tribunal Constitucional, que de manera provisional i mentre no hi hagi sentència va donar la raó a la Generalitat al maig. Això, per tant, atorgava a Catalunya el dret a ser compensada. El govern central, però, ha decidit no pagar res.

La compensació que li pertocaria a Catalunya seria molt més elevada que la que han rebut Andalusia, Extremadura i les Canàries, atès que en aquestes tres comunitats hi ha menys concentració de riquesa. Andalusia, per exemple, va recaptar 19 milions d'euros per aquest tribut el 2011 i només 7,4 milions el 2012. En canvi, la Generalitat preveia ingressar entre 500 i 866 milions d'euros per l'impost als dipòsits. El càlcul de 500 milions és el que havia fet inicialment la Generalitat, però l'advocat de l'Estat va elevar la previsió d'estimació fins a 866 milions d'euros quan el govern central va presentar el seu recurs davant del Tribunal Constitucional (vegeu l'ARA del 30 de setembre). Des de llavors, 866 milions és la xifra que la Generalitat ha exigit com a compensació.

"Tots els instruments legals"

Després de saber que l'Estat no pagaria la compensació, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que la Generalitat continuaria lluitant "amb tots els instruments legals". Una portaveu del departament d'Economia no va concretar ahir què signifiquen aquestes paraules.

El fet que Catalunya no rebi els diners corresponents a l'impost als dipòsits té dues conseqüències directes. La primera és que els funcionaris no cobraran la paga extra d'aquest Nadal, ja que Mas-Colell l'havia condicionat al fet que l'Estat pagués la compensació. La segona conseqüència és que la Generalitat deixarà de rebre entre 500 i 866 milions d'euros, que si els hagués ingressat haurien permès reduir el dèficit entre dues i quatre dècimes.

A hores d'ara, Mas-Colell ja reconeix obertament que aquest 2013 la Generalitat no complirà el límit de dèficit que li va marcar l'Estat, que és de l'1,58%. "No es complirà, però ens hi acostarem", va afirmar ahir el conseller en una entrevista a Catalunya Ràdio.

De cara al 2014, Hisenda estudia crear l'impost als dipòsits a tot l'Estat, però a un tipus molt inferior, que podria rondar el 0,03%, enfront de la forquilla d'entre el 0,3% i el 0,5% que voldria aplicar la Generalitat. Si això es confirma, per tant, l'Estat seguirà neutralitzant en bona part aquest impost per a les comunitats autònomes. "És molt poc clar que [aquest impost] pugui tenir efectes recaptatoris", va admetre ahir Mas-Colell en referència a la implantació que preveu l'Estat per a l'any vinent.

stats