Publicitat
Publicitat

NOMENAMENT

L'exministre torna a tenir feina malgrat estar imputat per la gestió a Bankia

Telefónica fitxa Rato com a assessor

Rodrigo Rato, exvicepresident del govern espanyol i expresident de Bankia, ha fitxat per Telefónica, on prestarà els seus serveis en dos consells assessors diferents: un a Europa i l'altre a l'Amèrica Llatina.

Telefónica va sorprendre ahir anunciant el nomenament de Rodrigo Rato com a membre de dos dels seus comitès assessors, el d'Europa i el de l'Amèrica Llatina. Rato està imputat per la seva gestió com a president de l'ara nacionalitzada Bankia i dijous va ser inclòs a la llista dels cinc pitjors directius de tot el món el 2012 segons la revista nord-americana BloombergBusinessweek .

L'antic monopoli estatal -privatitzat pel PP quan Rato era vicepresident- va assegurar que el nomenament reforça "la visió global de Telefónica". L'empresa presidida per César Alierta no va voler revelar el sou que cobrarà Rato, tot i que podria ser d'uns 126.000 euros anuals. Aquesta és la quantitat que Julio Linares, antic conseller delegat de Telefónica, va cobrar per pertànyer als dos consells assessors en què ara participarà Rato, segons apareix a la memòria corporativa del 2011. La companyia es va limitar a emetre un comunicat i no va voler fer declaracions per a aquest diari.

Abans d'anar a Bankia, Rato va presidir el consell assessor de Criteria, l'actual CaixaBank, que al seu torn és un dels principals accionistes de Telefónica.

Telefónica s'ha caracteritzat en el passat per no tenir gaire por de les decisions polèmiques. L'any passat ja va renovar el gendre del rei, Iñaki Urdangarin, en un altre dels seus consells assessors, en aquest cas a Telefónica Internacional. Poc després, però, Urdangarin va demanar una excedència temporal.

Personatge polèmic

El 2004, quan el PSOE va guanyar les eleccions, Rodrigo Rato va deixar el govern amb una imatge immaculada com a autor del miracle econòmic espanyol. Poc després, a més, va fitxar com a director gerent del Fons Monetari Internacional. Però a partir d'aquí sempre l'ha acompanyat la polèmica. El primer sotrac va ser la seva estranya marxa de l'FMI, només tres anys després d'arribar-hi, i que va justificar perquè volia dedicar-se als seus fills. Al cap de pocs mesos va arribar la crisi financera global, que l'FMI no va saber preveure, i l'organisme va redactar un dur document autocrític en què lamentava la "dèbil governança interna" que imperava durant el mandat de Rato.

Després de dedicar-se a diversos negocis, Rato va tornar a la primera línia pública presidint Caja Madrid. Allà va pilotar l'ambiciosa integració amb sis caixes d'estalvis més per crear Bankia. El maig passat va dimitir després que el govern i el Banc d'Espanya afirmessin públicament que Bankia necessitava un "profund sanejament". Dos mesos després, la justícia el va imputar juntament amb 30 directius més per presumptes delictes de falsificació de comptes, apropiació indeguda i administració deslleial, entre d'altres. El cas segueix obert.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT