Publicitat
Publicitat

MERCAT DE TREBALL

Mas rebutja els 'minijobs' que proposa el Carec

El consell assessor creu que aquesta fórmula reduiria l'atur i faria aflorar economia submergida

La Comissió Europea obliga el govern espanyol a fer canvis en el mercat de treball al setembre, un any i mig després que s'aprovés l'última reforma laboral. Una de les opcions que està sobre la taula és la d'importar els polèmics minijobs , un model de contracte creat a Alemanya fa 10 anys i que actualment donen feina a uns set milions de persones. Des del món empresarial cada cop hi ha més veus que defensen aquesta fórmula i ahir el grup de savis que assessora la Generalitat en economia (el Carec) es va apuntar a aquesta tendència. En un informe que conté propostes a curt termini per reactivar l'economia, el Carec defensa que les minifeines reduirien l'atur i fins i tot reduirien l'economia submergida, ja que els ciutadans amb petites feines es veurien incentivats a declarar-les.

La decisió d'aprovar els minijobs recau únicament en el govern espanyol, però la proposta del Carec no té el vistiplau del president de la Generalitat, Artur Mas, que poques hores després va afirmar des de París que els minijobs només serveixen per precaritzar les condicions laborals dels treballadors. "A diferència de molts altres països europeus que tenen molt menys atur, el que ens cal és molta més feina a temps parcial", va concedir Mas, acceptant un dels arguments emprats pel Carec. Posteriorment, però, va assenyalar que "no és el mateix un minijob , treballar tot el dia per menys diners, que treballar menys hores per menys diners". Tot i així, el president va voler defensar la feina del Carec assegurant que "té llibertat per poder escriure el que pensa".

Tal com existeixen a Alemanya, els minijobs són un tipus de contractes amb els quals es cobren 450 euros exempts d'impostos a canvi, generalment, de vint hores setmanals de feina. L'empresa, a més, paga molt poc en concepte de cotitzacions dels treballadors. Els partidaris d'aquesta fórmula defensen que és útil per a persones joves o ancianes (en el cas de les persones gras, perquè els permet complementar la pensió). Però els detractors afirmen que suposa una precarització de les condicions laborals, ja que l'empresari està temptat d'enllaçar treballadors amb minijob (tenint-ne un al matí i un a la tarda, per exemple). Els defensors del model diuen que, a la llarga, les minifeines no destrueixen llocs de treball reals, i els detractors mantenen exactament el contrari. El Carec opina que els minijobs permeten que els joves acumulin experiència laboral i, a llarg termini, millora les seves opcions de trobar una feina normal. A més, l'informe també afirma que caldria imposar algun tipus de limitació temporal per impedir que algú tingui un minijob durant massa anys.

Patronals com Pimec, Foment i la CEOE han defensat la introducció dels minijobs . De moment, però, el govern espanyol sempre s'hi ha negat. Quan s'estava debatent l'última reforma laboral, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va deixar clar que aquesta opció no es preveia en cap cas. Però tenint en compte que Brussel·les exigeix aprofundir en la reforma laboral i que el Banc Central Europeu ha recomanat els minijobs específicament per a Espanya, és una opció que no es pot descartar.

A part d'aquesta proposta, l'informe del Carec també demana al govern espanyol que lideri una llei de l'autoemprenedor, en línia amb l'aprovada a França el 2009, i que permet constituir una empresa en tres minuts i per internet. A hores d'ara, segons explica el Carec, el 66% de noves empreses franceses neixen gràcies a aquest règim i gairebé s'ha duplicat el nombre de companyies que cada any neixen en aquell país.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF