Publicitat
Publicitat

El Govern es resigna a seguir rescatat fins que no tingui el concert o la independència

La Generalitat assumeix que no tornarà als mercats mentre no tingui uns ingressos "raonables"

Aviat farà un any que Catalunya va demanar el rescat. El 28 d'agost del 2012, la Generalitat es va veure obligada a sol·licitar 5.000 milions a l'Estat per evitar la fallida. El dia del rescat, la prima de risc estava en 514 punts, mentre que divendres passat va tancar en 279. En aquests 12 mesos, les tensions als mercats han baixat considerablement, però la Generalitat segueix depenent del fons de liquiditat autonòmic -el FLA, el mecanisme de rescat autonòmic creat per l'Estat- per arribar a final de mes. La pregunta és: quan podrà Catalunya abandonar la tutela de l'Estat i tornar a demanar diners als mercats?

Més enllà de l'evolució de la prima de risc, el retorn de Catalunya als mercats dependrà de la seva capacitat de generar ingressos. És a dir, quan la Generalitat demostri que recapta prou diners per pagar els seus deutes. "Si no augmenten els ingressos és difícil tornar als mercats", explica l'economista José Carlos Díez. "Ja no és un tema de mala gestió. Senzillament, si baixen els ingressos també cau la capacitat de pagar [de les administracions]".

La Generalitat ho veu de la mateixa manera. Fonts del departament d'Economia expliquen que "només es pot sortir del FLA amb un nou marc: o amb un nou model de finançament o amb la independència". I ja se sap quin és el model de finançament que ha defensat el Govern: un model com més similar millor al concert econòmic de què gaudeix el País Basc. "Amb el concert, la tornada als mercats seria gairebé immediata", afirmen.

En principi, el model de finançament autonòmic s'havia de reformar l'any vinent, però el president espanyol, Mariano Rajoy, ja va dir divendres que no es començarà a negociar fins a l'abril, a més d'advertir que hi ha poc a repartir i que tothom haurà de fer sacrificis (setmanes enrere, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va situar el nou model el 2015). I, mentrestant, la Generalitat que segueixi demanant diners al FLA; té prohibit vendre deute pel seu compte. Per exemple, no pot emetre bons patriòtics com va fer en el passat ni tampoc tancar cap operació de crèdit amb entitats estrangeres si no ho autoritza expressament l'Estat. En qualsevol cas, encara que volgués, la Generalitat actualment no podria fer-ho: dues de les tres principals agències de qualificació -Moody's i Standard & Poor's- fa mesos que van situar el deute de Catalunya al nivell porqueria. "Com a mínim caldria deixar de ser bo porqueria per tornar als mercats", explica José García-Montalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Però no seria automàtic. "Ser bo porqueria deixa cicatriu", avisa José Carlos Díez: sempre ha de passar un temps perquè els inversors recuperin la confiança. Euskadi, per la seva banda, gaudeix actualment de més bones qualificacions, i no només respecte a Catalunya, sinó que també té més bones notes que Espanya.

Reunions amb els inversors

Tot i això, la cúpula del departament d'Economia s'ha seguit veient amb inversors perquè, com expliquen les mateixes fonts, "no ens podem permetre desaparèixer del mapa". L'abril passat, per exemple, el conseller Andreu Mas-Colell va aprofitar un viatge als Estats Units per passar per Nova York i reunir-se amb bancs d'inversió. Ara bé, malgrat que les reunions "van anar bé", no van generar cap resultat tangible a curt termini.

Els interessos que paga la Generalitat no han parat de créixer els últims anys. Des del 2005 gairebé s'han quadriplicat, ja que han passat dels 480 milions als 1.749 desemborsats l'any passat. Això sí, l'accés al FLA ha permès abaratir els interessos que pagava la Generalitat, ja que Catalunya té una qualificació més dolenta que Espanya i, per tant, els inversors li reclamaven condicions més dures a canvi de prestar-li diners. Luis de Guindos va assegurar que entre el 2012 i el 2013 Catalunya s'estalviarà 1.000 milions d'euros en interessos gràcies al FLA. Des de la Generalitat no volen rebatre aquesta xifra, però l'any passat l'estalvi va ser d'uns 245 milions, ja que la despesa en interessos va ser de 1.749 milions davant dels 1.994 que s'havien pressupostat. Aquest any, de moment, la Generalitat havia gastat 601 milions fins al maig, però la previsió del mateix Govern és tancar l'any amb una despesa de 2.093 milions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF